Benvolgut Albert,

has estat seleccionat per realitzar el Projecte Solidari d’estiu 2008 a Togo, (Àfrica).

Des de ja restem a la teva disposició per qualsevol dubte que et pugui sorgir en aquest procés de preparació del projecte.

Sabem de segur que gaudiràs i aprofitaràs l’experiència.

Àrea de Voluntariat de xxxxxx.

——-

Fa cosa d’un mes, em va agafar el rampell de que les properes vacances no serien com les que havia anat fent fins ara. Volia veure mon però a la vegada viure alguna experiència nova i implicar-me en l’ajuda al tercer mon més del que havia fet fins ara. Vaig estar mirant algunes ong’s fins que vaig recordar una amiga que havia fet exactament el que jo volia fer, l’any anterior. Una trucada, i a enviar la sol·licitud a cuita-corrents ja que estaven tancat el procés de sol·licituds. La setmana passada vaig tenir la reunió amb la L., per tal que em fes cinc cèntims de com funcionava tot, del que s’esperava de mi i del que jo esperava d’ells, i les ganes no feien sino que augmentar. Aquesta tarda he rebut el mail de més amunt. Quin cúmul de bones sensacions ara mateix, i quines ganes que sigui ja el mes d’agost.

Hace tres años todo parecía perfecto, y no quiero ocultar
que siempre hubo un matiz o la sombra de una duda.
Y aunque eso nunca me detuvo, sí que tuve ocasión
de no poder evitar el sentirme algo peor
y el pensar que algo iba mal al ver que nada parecía ir mejor.

Hace dos años todo parecía un desastre, pero yo seguía allí,
inventando excusas y, y creyéndomelas luego y convenciendo a mis amigos,
o eso creía yo, mis amigos preferían ponerse en lo peor.
Y lo peor se parecía mucho a verme afrontar la situación
de cómo confesar que llevo dos años harto, y éste es el tercero,
y no está bien, y está bien.

Pronto hará un año que me puse un año de plazo para trazar un plan
sobre cómo iba a cambiar la manera en que funcionan mis cosas,
y el año acaba ahora y todavía no estoy listo
para tomar decisiones importantes por mí mismo.
Y casi que voy a esperar un año a ver si todo empieza a mejorar.

Y como confesar que llevo dos años harto, y éste es el tercero,
y no está bien, y está bien, y no está bien, y no sé si está bien.

Y como confesar que llevo dos años harto, y éste es el tercero,
y no está bien, y está bien, y no está bien, y no sé si está bien.

Y si todo va tan bien,
si todo va tan bien,
¿por qúe este dolor
que siento?.

Y si todo va tan bien,
si todo es tan sencillo,
¿ por qué este vacío
que siento?.

Si está bien,
si está bien,
si es tan fácil,
¿por qué duele así
por dentro?.

Si está bien,
si está bien,
si es tan fácil,
¿por qué duele así?,
¿por qué duele así?,
¿por qué duele así
por dentro.?

Tierra: Una meravella de pel·lícula que ens recorda els tresors que tenim al planeta, i tot el que podem perdre si no ens dediquem a cuidar-lo una mica.

Hacia rutas salvajes: Un troç de pel·lícula la que ha dirigit Sean Penn, on es narra l’història d’un noi que ho té tot i decideix abandonar-ho per començar un viatge on vol deixar enrere la civilització per viure de i a la natura (Alaska).

Conversaciones con mi jardinero: el retrobament d’una antiga amistat de l’escola, és la manera per reflexionar sobre l’amistat, l’evolució d’un mateix, els diferents tipus de felicitat i el recordar i “enyorar” el passat.

Totes tres pelis, capaces de fer-te caure una llagrimeta i molt recomanables de fer-hi un visionat.

primera edició: 21/04/2006
segona edició: 19/02/2008

Com tothom sap, Tarragona és capdavantera en nivell de vida a tot l’Estat. L’última noticia que he llegit al diari (online, perquè seria incapaç de pagar per comprar-me aquest diari), és que Tarragona és la tercera capital de provincia en quan a combustibles més cars. No sé perquè tenim doncs la Repsol instal·lada aquí, perquè en el fons no importa res a l’hora d’omplir el dipòsit. I amb aquest tercer lloc en quan a preus de carburants, ja estem en el top 3 en diferents apartats.

Taxis: som la capital de província amb els preus de taxi més elevats. És a dir, que cada carrera ens costa una pasta.
Cinemes: Som els segons en quan a cost d’una entrada per anar al cinema. Només ens superen els xaves. A veure si l’any que ve pugem al primer lloc!
Gasolina: Com ja he dit, aquí estem al tercer lloc del rànking. Visca Repsol!!

Això si, almenys el Nàstic va bé i ens fa oblidar-ho tot.. ¿com era allò del futbol i l’opi?

———-

hem d’afegir un altre top, que aquesta vegada va directe al nº 1!!!
Contaminació: som la primera ciutat de catalunya-espanya en contaminació. Si aquestes fuites als rius, les refineries al final han de passar factura per nassos.

aquesta vegada ja ni tenim el nàstic per oblidar les penes…

Grandíssima recomanació de D. de l’últim disc de Love of Lesbian. Desde dilluns em té totalment enganxat.

Escolta el disc al radio.blog

Los colores de una sombra
No sales nunca en las conversaciones,
entre nosotros nadie habla de ti,
es la verdad.

Cada vez que te recuerdo viene a mí una imagen,
éramos tú y yo de safari en el parque.

O también podría llamarse nastrud vs. ONO.

La cosa es que me di de alta con ellos con una promoción que terminaba a principios de años donde al darte de alta con teléfono todo incluido + adsl 6 megas, la instalación, el router wifi eran gratuitos, y las dos primeras cuotas eran de 6 euros + iva. Pero mi sorpresa fue cuando nos llegó la primera factura que no era de 6 €. + iva sino de… 123 € + iva.

Fue bastante chocante ver como me cobraban 39,90 €. de un teléfono inhalámbrico que ni había pedido ni había recibido en mi casa. Además me cobraban 50 € por el router y la cuota mensual no se asemejaba en nada a los 6 € que tenían que cobrarme. Al no aclarame nada los de atención al cliente, he decidido devolver el recibo de este primer mes al banco y enviarle una carta certificada explicando los motivos de haberlo devuelto. Imagino que esta semana será movidita y recibiré pronto alguna llamada comentando este primer recibo.

La batalla continuará…

pd: encontré finalmente la cartera, no tendré que renovar el dni. Estaba en el coche de M. debajo del asiento.

Ja tinc internet a casa, però al contrari he anat perdent els hàbits de connectar-me i escriure aquí que abans anava mantenint de forma bastant regular. I, el pitjor, és que encara m’he de posar al dia amb molts blocs que solia llegir i que han quedat aparcats junt amb el meu.

La vida al pis va de conya, tot i que encara ens queda força per redecorar i fer-lo nostre. La visita a l’Ikea era imprescindible es podia dir, i ahir vam anar-hi. Continuant amb la línia metàl·lica que tinc al meu quarto, vaig comprar un altre moble, que m’ajuda a recordar les habitacions del backpacker de Berlin.

la mala notícia del dia: ahir després de sortir de l’Ikea, o bé em van fotre la cartera o bé la vaig perdre.

facto de lafé - el indio