Un cop em van confirmar que aniria a l’estiu solidari, va ser el moment de començar a pensar en els preparatius pel viatge. El primer que et repeteixen uns i altres quan els hi comentes que vas a Togo és: “quin munt de vacunes t’hauràs de posar”. Doncs si, s’han de posar un munt de vacunes: la febre groga, la hepatitis, una que no recordo perquè era, i llavors pastilles per la febre tifoidea i em queden per prendre les de la malària. I entre vacuna i vacuna, el doctor anava donant desenes de consells perquè els tingués en compte pel viatge: contra els mosquits, per potabilitzar l’aigua, pel sol, per l’estòmac.

Després de dos genials caps de setmana coneixent-nos tota la gent que marxarem aquest estiu: uns a guatemala, altres a Perú i els tres grups cap a Togo, i sabent ja com seran els projectes i el que ens trobarem allí a l’arribar, encara tens més ganes de marxar.

Queden 68 dies.

Una dada sobre Togo: el seu pressupost anual és inferior al de la ciutat de Mataró. Acollonant.

Cabo San Vicente, punt més suroccidental d’europa. Una meravella contemplar la posta de sol des del penya-segat.

Lisboa des del Castelo de Sao Jorge. Al fons, el pont del 25 d’abril que creua el Tajo i el Crist redemptor portugués.

Quanta malencolia em porten aquestes imatges.

Tú y yo de viaje por el sol
en una nueva dimensión.

Tancarem la paradeta durant uns dies, ja que d’aquí tres horetes començo el tour per andalusia i portugal. La sortida està clara, ara la tornada dependrà de les ganes i dels quartos que ens quedin per aguantar o no algun dia més de viatge. L’objectiu és poder anar de punta a punta de Portugal amb tot una sèrie de visites imprescindibles. Veurem si podem fer tot el que tenim pensat.

Ens veiem d’aquí 7, 8 o 10 dies!!

los planetas - de viaje

Antecedents: finals d’octubre de l’any passat, un cop arribats a Barcelona des d’Amsterdam, em trobo que la maleta (acaba d’adquirir gràcies als punts de Caixa Tarragona) que duia li havien fotut un bon cop i estava esquerdada d’una part. Faig la queixa, i em diuen on hauré d’enviar la documentació. Un cop a casa la mandra i les poques esperances em fan desistir a l’hora d’enviar la queixa a transavia.

Arriba aquest juliol, i per marxar a Xina em decideixo a comprar una altra maleta. Al tornar de viatge, em decideixo, per provar, de fer arribar una carta a transavia amb tota la documentació que m’havien comentat, adjuntant el tiquet de compra de la maleta última.

Resultat a continuació:

28 august 2007
Subject: luggage

Dear Mr nastrud,

In your reaction which we received on 28 August you inform us about the damage of your luggage.

According to our General Conditions of carriage and the montreal Convention you are not entitled to a refund. The reason for this is we have no receipt of the damaged suitcase.

Based on the courtesy we have decided to refund part osf the costs. We are prepared to pay out a sum of €45,-

If this arrangement meets with your agreement please fill in and sign the enclosed full settlement form and return it to our Customer Relations Department. Once we receive the form we will arrange for a ssum of €45,- to be transferred to your (giro) ban account.

If you have any questions, do not hesitate to contact us.

Yours sincerely,

Mrs. ————
Customer Relations

no recordo ben bé quin era el seu nom, però diria que era com camí sagrat o alguna cosa semblant. Un quilòmetre i algo de camí salvaguardat per diferents tipus d’escultures, soldats, elefants, cavalls, camells, etc.

futur estadi olímpic de Beijing, el Niu, que albergará la majoria de proves de les olimpiades del proper any. Com la majoria de recintes olímpics, ja estan pràcticament acabats i només queda acondicionar els voltants i els accessos.

Vista d’una part de la Ciutat Prohibida, una part, perquè és enoooooooorme.

proper capítol: T. Shaolin - Luoyang

El Temple del Cel
doncs aquest es pot dir que va ser la primera sortida que vam fer amb el grup quan vam arribar a Pequin (exceptuant l’excursió al zoo que vam fer mentre’s la resta descansava del viatge a l’hotel o bé estaven arribant encara). Arribar i trobar-te de bones a primeres amb aquest majestuós temple, doncs acollona una mica. La foto només mostra el saló de l’oració, però es que per arribar d’una punta a l’altre de tot el recinte has de fer una bona caminada.

Babyface
és una cadena de discoteques de la Xina, i durant el viatge vam fer cap a unes quantes de diferents ciutats, però sense cap mena de dubte aquesta és la que més em va agradar, i és la única que disposava d’una zona per a ballar tranquil·lament, la resta havia de fer-ho com puguessis pel mig de les taules.
Moltes coses a la discoteca ens feien recordar al país que haviem deixat enrera, primer el grupet d’espanyols que vam trobar-nos i que venien a visitar un amic que treballava a la ciutat, i després aquest personatge que a primera vista era un gran afeccionat del Betis. La veritat és que duia una turca important, fins al punt que el van convidar a abandonar el local ja tard, i no recordo del que estavem parlant en el moment de la foto. La veritat és que per l’estat del dos, de la situació política de la Xina segur que no.

Muraaaaalles…
Teniem clar desde que la vam veure, que voliem fer-nos una foto a la muralla intentant que no aparegués ningú més, i ves tu per on, quasi bé a dalt de tot, vam aconseguir-ho.
El barret? doncs me’l vaig comprar a Besalú amb la meva intenció era que m’acomanyés fins a dalt de tot de la muralla, la veritat és que el meu freakisme amb ell era massa escandalós.

inici ascens a la gran muralla

a punt de coronar la part de muralla que vam pujar

compte enrere de les Olimpiades

la gran atracció del zoo de pequin, els pandes

Les meves vacances per fi comencen demà. Ens veiem ben aviat per aquí.