in:
BSO tu vida en 65′
La habitación roja - Nuevos tiempos
Extremoduro - Agila
Els Pets - Agost
Jovanotti - Lorenzo Raccolta
Spain - The blue moods of spain
The Flaming Lips - Yoshimi Battles the Pink Robots
Goodbye Lenin soundtrack (Yann Tiersen)
Sigur Rós - Agaetis Byrjun
The Libertines - The Libertines
Live at Wembley (Queen)
Antònia Font - Batiscafo Katiuscas

out:
Astrud - Performance
Roger Mas - Mística Domèstica & dp
El chico con la espina en el costado - Tu rompió mi corazón
Josh Rouse - Nashville & Subtítulo
Lori Meyers
Refree - La matrona & Quitamiedos
Mando Diao - Hurricane Bar
Broken Social Scene
Jeff buckley - Grace
Clap Your Hands Say Yeah - Clap Your Hands Say Yeah

(amb un mp3 d’un giga, s’ha d’anar renovant)

Marginales, és la idea que van tenir els astrud de posar-se a tocar de manera improvitzada al carrer, i només acompanyats pel so d’unamandúrria (que tocava en el primer vídeo el Genís) i a vegades d’algun instrument més (una flauta i un ukelele al segon), i que els va dur per diverses ciutats espanyoles i franceses. Tot un espectacle.

Per tots és sabuda la meva estima pels Pets, així doncs ja tinc la meva entrada per a l’estrena a la Pobla el dia 11 de la seva gira Els Pets fan teatre. Allí presentaran la seva proposta audiovisual i ens mostraran alguna cosa del que serà el seu nou disc, que sortirà al mercat a començaments de 2007.

Concerts previstos a la gira:
11/10/06 La Pobla de Mafumet
12/10/06 La Pobla de Mafumet
13/10/06 La Pobla de Mafumet
28/10/06 Girona
29/10/06 Canovelles
11/11/06 Lleida
23/11/06 Barcelona

Demà primer concert de la gira a la Pobla de Mafument, allí estarem

Concert
Doncs ahir vaig ser al primer concert de la gira i va ser genial. 20 cançons imagino que pels 20 anys que porta ja tocant el grup. Una ambientació com de casa que fa temps que no hi viu ningú, els llençols sobre el mobiliari per que no s’hi posi pols, tauletes de nit, penjarrobes i ells tots vestits amb una americana blanca que durant el concert anaven penjant en un dels penjarrobes.

Un 10!

Tracklist del concert:
Quan et trobi
La vida es bonica (pero a vegades complicada)
Perquè no vens
La colla
Por
Gran (en mig de la cançó va cantar un tros d’una cançó del Serrat que es diu menuda)
Sebastià
Dissabte
Pararà (la que va tocar al FormulaCAT)
Fàcil
Tan sol
Bocins de tu
Hospital del mar (dedicada a un noi malalt que la seva metgessa va comentar-li que sempre el veia més animat quan l’escoltava :ap: )
Soroll
Cançó d’amor 298 (títol provisional d’aquesta cançó però que a mi m’encanta )
Aquest cony de temps
Bon dia
Vespre
Del balcó de casa
Agost

(Al diari de tarragona d’avui surt un servidor, ja pujaré la foto junt amb les que vaig fer amb el movil)

… a quin concert dels que no he pogut assistir m’hagués agradat ser-hi, no trigaria massa en respondre que m’encantaria haver estat aquell 1986 a l’estadi de wembley quan freddie mercury va fer el “per mi”, el concert del segle xx.

Quina energia que desprenia en cada una de les cançons, quina manera de deixar-ho tot en cada moment, quin carisma i quin control total del públic. Brutal.

Dissabte passat, vaig ser al festival de música al carrer de Vila-seca.Tot i ser al carrer, David Carabén & company van actuar a l’auditori, i no van desentonar en absolut. Cada vegada m’agrada més aquesta banda.

Això si, Locura (una banda de tarragona) que van actuar una estona abans, si que van actuar a l’aire lliure. No sonen malament, però els hi falta alguna cosa per a donar el pas.

(more…)

Hoy es de esos días en lo que me cuesta conciliar el sueño. Llevo horas dando vueltas por mi habitación pero es de esos días que tengo tiempo a hacer de todo: ordenar mis cosas, leer, ver alguna que otra serie pendiente o seguir ordenando todo.

Glissando* - Superherois

Sóc tan fràgil tot intentant desprendre´m d´aquell delit.
Impossible de transformar,
no m´ho puc treure del cap.

M´abraçaves ben fort mentre em deies:
-No passa res, mentre em deies no passa res.

Volia escriure sobre com m’està agradant el disc de Mishima, que després de no sé quantes intentones vaig aconseguir trobar a la mula. Fa uns mesos, al canal 4 de Cambrils, feien un videoclip que m’havia picat moltíssim l’atenció. La cançó era genial i la noia protagonista era preciosa (L. em va donar comentar que era la presentadora de sexes, la flora saura, com per oblidar-la!). Al poparb no vaig poder veure’ls, però a les festes de santa tecla a tarragona vaig poder escapar-me a veure una estoneta del ser concert. No hi havia quasi bé ningú (és que va coincidir amb l’acte més mediàtic de les festes, amparito roca i bestiari) però la veritat és que el concert va estar molt bé i sonaven collonudament.

Desde fa una semaneta llarga tinc el seu últim disc (”trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa”) sonant al winamp continuament, junt amb the decemberists (última gran recomanació del planetari africà), i la veritat és que em té totalment enganxat. Pop tranquil, massa per segons qui, i melancòlic. (al radio-blog hi tinc pujades les meves favorites del disc).

He buscat ara per curiositat a google “flora saura mishima” i resulta que ella és parella amb el cantant de la banda, en david carabén. N’hi ha alguns amb molta sort…

sols hi ha un home que recordin les iaies les iaies més velles
que recordin com se’ls amorrava a les calces quan elles eren joves
sols hi ha un home que recordin les iaies
que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes
perquè ell és l’home amb qui somnien les dones quan somnien amb homes
i ell és l’home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l’home amb qui sospiren les dones que els homes no poden
i ell és l’home que conforta les dones
i ell és l’home que consola les dones
i ell és l’home amb qui es masturben les noies
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

i ell és l’home que espia les dones i fa sol i és diumenge
i ell és l’home que miracle la hòstia les fa seves de pressa
i ell és l’home que acompanya les dones de braçet a l’església
i ell és l’home que confessa les dones
i ell és l’home que pastura les dones
el cabró que se’ns carda les cabres
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

ell és el goril.la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges
ell és el monstre que s’emporta les joves a les nits de turmenta
la criatura que pretenen les dones per tot menys per dur al ventre
i ell és l’home que se’n riu de nosaltres
l’alimanya que s’oculta a les coves
i és la bèstia que emborratxa les dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

i ell és l’home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l’home que es pensen els homes que obssesiona les dones
l’obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l’home que no veuen els homes
i ell és l’home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

Albert Pla. Ho sento molt.