renfe

Com sempre vilaweb em demostra que es el millor diari digital dels que solc llegir. Ni avui, periódico, vanguardia en les seves edicions digitals mencionen en cap moment que no només es reestablirà el servei de rodalies, sino també el de mitjana ( tortosa-reus-tarragona -> bcn ) i llarga distància (euromed, talgo, altària) que fins ara acaben o bé a sant vicenç o bé a tarragona. L’únic que ho menciona és vilaweb…

Ens queixem del centralisme de madrid, i aquí a catalunya passa exactament el mateix. Tot el que surt de l’àrea metropolitana perd rellevància i trascendència.

Però bé, no deixaré que això afecti l’alegria de veure com gent molt propera recuperarà la normalitat i deixarà d’estar més de dues hores per fer un trajecte de tarragona a barcelona…

—————

aeroports

Seguint amb el tema infrastructes, sembla que després de molt mesos d’estira i arronsa on semblava que la idea de tenir una base de ryanair semblava esvaïr-se, ha donat un gir i la setmana passada diferents consorcis del camp de tarragona arribaven a un acord per ampliar, per fi!!, el nombre de vols i destins des de l’aeroport de reus.

Nous possibles destins sembla que seran milà, parís, brussel·les, eindovhen, estocolm, goteborg, bremen, oslo, villund i alguns destins nacionals com granada, sevilla, santiago, mallorca o les illes canàries. veurem si tanta oferta s’acaba fent realitat perquè aquí estem acostumats a moltes il·lusions inicials per després endur-nos la patacada…

—————

tengo una pregunta para usted

No diré com ni quina (tot i que és fàcilment deduible), però una de les preguntes formulades al president montilla la setmana passada en aquest programa l’havia escrit jo. Va ser tot un detall poder veure com el president llençava pilotes fora a la pregunta, em podia esperar alguna altra cosa?

Cabo San Vicente, punt més suroccidental d’europa. Una meravella contemplar la posta de sol des del penya-segat.

Lisboa des del Castelo de Sao Jorge. Al fons, el pont del 25 d’abril que creua el Tajo i el Crist redemptor portugués.

Quanta malencolia em porten aquestes imatges.

Ayer por la noche me quedé perplejo cuando lo leí en un foro, pero hoy al verlo en “sé lo que hicisteis…” lo he confirmado. El presidente del gobierno que tenemos es tonto del culo. No tiene suficiente con dejar sin trenes decentes a más de cien mil personas cada día, retrasarlas horas y horas, que encima se permita hacer el siguiente chiste en Buenafuente:

(Buenafuente simula llegar tarde a la entrevista)
BF - Lo siento presidente, llego tarde.
ZP - Has venido en Cercanías?
BF - Sí, sí…

Sabía que teníamos un presidente del gobierno de atrezzo, pero que llegara a humillar a tanta gente de esta manera no pensaba que fuera capaz de hacerlo.

Z de sinvergüenZa.

Tú y yo de viaje por el sol
en una nueva dimensión.

Tancarem la paradeta durant uns dies, ja que d’aquí tres horetes començo el tour per andalusia i portugal. La sortida està clara, ara la tornada dependrà de les ganes i dels quartos que ens quedin per aguantar o no algun dia més de viatge. L’objectiu és poder anar de punta a punta de Portugal amb tot una sèrie de visites imprescindibles. Veurem si podem fer tot el que tenim pensat.

Ens veiem d’aquí 7, 8 o 10 dies!!

los planetas - de viaje

Cap de setmana d’anades i vingudes a barcelona. Dissabte visitant a l’H, que va haver de plegar fa unes setmanes de la feina, i que els excompanys la vam anar a visitar i a passar el dia. I diumenge a veure una expo del cccb i acabant el dia veient l’aburridíssim barça - almeria.

A destacar d’aquest finde, apart de la companyia, els dos restaurants on vam dinar:
La Botiga, restaurant d’aprop de la diagonal, amb molta varietat de plats i a molt bon preu.
L’Hortet, restaurant vegetarià molt acollidor, servei ràpid i cuina deliciosa. Tot un descobriment.

Just avui ja tres mesos que vaig començar la dieta i per ara sembla que els resultats son força satifactoris. Sense comptar la visita a la dietista que em toca demà, per acabar de rematar la setmaneta, porto perduts 17 quilos i 19 cm de volum a la cintura.

Deu ni do.

death in vegas - scorpio rising

Això és el que sento després de veure el caos amb el que s’ha sumit el país per culpa de les barroeres obres d’arribada de l’ave a Barcelona. Som la riota d’Europa, i amb tota la raó del mon.

Com es poden estar fent les coses tan rematadament malament, que cada dia més de 100.000 persones estiguin afectades per continus retards, canvis de tren a autobús, etc. per a poder arribar al seu lloc de feina? (sense parlar dels problemes que venen aguantant els usuaris en els últims dos anys) Com pot ser que no hi hagi ningú al govern espanyol o català que hagi tingut la mínima dignitat per a presentar la seva dimissió? Com pot ser que primerament es parli de què només duraria una setmana i ara ja s’estigui parlant de mínim quinze dies però que podria allargar-se fins a dos mesos?

Com s’extranyen després de qué la gent cregui cada vegada menys amb els polítics i que l’abstenció cada vegada vagi més en augment? si és que no hauria d’anar ningú a votar en les properes eleccions.

editat: per variar, els afectats del Camp de Tarragona no gaudeixen de la gratuïtat de tren fins a Barcelona, tot i que han de fer el transbord a un rodalies un cop han arribat a Sant Vicenç.
notícia a vilaweb
notícia al ‘diari’ de tarragona

Sembla que va ser ahir que ens trucaven de casa teva per a donar-nos la notícia, que aquell matí ens vas voler deixar per sempre. L’oficina va quedar en silenci, i mica en mica les llagrimes van començar a poblar les nostres galtes, i el no poder mirar enlloc perquè en aquells moments era impossible que algú no nosaltres consolés a un altre perquè tots estavem destrossats i assumint una cosa que no voliem assumir.

No em vaig poder acomiadar de tu, dir-te que durant aquests sis anys que vam estar plegats treballant vas ser per mi com l’avi “modern” que escolta i aconsella que faci sempre la meva que s’ha de disfrutar quan es pot o com deies tu “quan un és jove”, com el pare que sap quan t’ha de dir una cosa bona o una de dolenta o com l’amic confident a qui li podia comentar qualsevol cosa.

Ha passat un any i encara no me’n faig a la idea d’arribar i no trobar el teu renault allí aparcat o mirar de reull al despatx i no veure-t’hi (ara torna a ser buit i justament ha sigut un mes d’octubre però no en les mateixes circumstàncies), ni de compartir el cafè de les 4 mentre’s comentàvem algun tema del poble o de l’actualitat.

Com et trobem a faltar òstia, cuida’t per allí a dalt ‘Pàmies’.