Tierra: Una meravella de pel·lícula que ens recorda els tresors que tenim al planeta, i tot el que podem perdre si no ens dediquem a cuidar-lo una mica.

Hacia rutas salvajes: Un troç de pel·lícula la que ha dirigit Sean Penn, on es narra l’història d’un noi que ho té tot i decideix abandonar-ho per començar un viatge on vol deixar enrere la civilització per viure de i a la natura (Alaska).

Conversaciones con mi jardinero: el retrobament d’una antiga amistat de l’escola, és la manera per reflexionar sobre l’amistat, l’evolució d’un mateix, els diferents tipus de felicitat i el recordar i “enyorar” el passat.

Totes tres pelis, capaces de fer-te caure una llagrimeta i molt recomanables de fer-hi un visionat.

Ahir em va arribar un trònic de 5metrajes on em contestava un dubte sobre on podria trobar un curtmetratge que havia vist feia un anys al festival rec, i que tenia ganes de recordar i riure una bona estona.

I avui que no ha sigut un dia massa bo a la feina, van bé aquests sis minuts de distracció.

glissando - umbilical

Do you ever feel like you were missing out? did you ever feel like you didn’t belong? I used to feel that way. Big time. I thought that by changing the way I looked and dressed, I could plug all the gaps in my life. I wanted to be a part of something, anything, and I didn’t care what, I didn’t care how. I thought that I could buy a style. A style to change me. create a new me. Make me someone else. It was only when I realised how wrong I was, that I suddenly saw the person that I wanted to be, looking right back at me.
Now, for the first time in my life, I can see what is beautiful and what’s really important. And i’ts all around, so close that I have just to reach out. And it’s there.
I found my voice. Show me how to use it.

Quote from, Cowboys and angels (2003).

Quan un al dissabte no té masses ganes de fer res i creu que està bé dedicar una tarda sencera a veure un parell de pelis, acaba triant Cowboys and angels i Los amantes del Círculo Polar. Al final no va ser ni molt menys una pèrdua de temps la tarda.

l’altre dia vaig anar a veure 28 semanas después, la segona part de la pel·lícula de Danny Boyle (28 días después), que aquesta vegada ha dirigit el director espanyol Juan Carlos Fresnadillo.

Pensava que baixaria el nivell en aquesta segona part però la vertitat és que segueix mantenint la frescura de la primera, aquella fotografia magnífica de la ciutat de londres, i la història no ha perdut interés. Hi ha un cert neguit tota la peli que d’una part em posa dels nervis, però que d’altra fa que no perdis ull de la pantalla (menys els moments sanguinaris que em costa no tancar uns segons els ulls). Els primers deu minuts de la peli son brutals, quina bona manera de tornar-te a posar en situació de la primera part.

I tan terrorífica era la peli com la situació en que va quedar la sala després de la peli, això del civisme hi ha gent a Tarragona que encara no ho controla massa, això sense contar els xiuxiuejos insoportables durant tota la peli.

“en Europa ya no quedan lugares seguros”

Lo millor de la peli la prota, Lauren German, perquè de la resta no hi ha massa cosa a comentar excepte la frase de més amunt que és digna de ressaltar. Des d’ahir quan surto al carrer em poso el xaleco antibales i porto una pistola per si acàs em sorgeix algun problema al dia a dia.

El divendres passat, fora de secció es va projectar aquest curtmetratge de Sean Ellis, Cashback. Al veure’l em va fer mala espina una cosa, i és que havien tallat un troç del curtmetratge. Em queda el dubte de saber si va ser cosa del Festival o es que ara el curt ha sofert modificacions des de quan l’havia vist jo a l’InCurt de l’any 2005. Com que l’he trobat per “aquí”, l’he pujat a youtube aprofitant que el seu director, Sean Ellis, s’ha decidit a aprofitar el curtmetratge i parts del mateix, per a convertir-lo en un llargmetratge que s’estrenarà properament aquí. Veure’m el resultat d’aquest “invent”.

Cashback (1 de 2)

Cashback (2 de 2)

De vez en cuando las madrugadas nos ofrecen películas magníficas, y hoy la de la2 es una buena muestra de ello. Aún tengo el corazón en un puño con la escena final (se hace eterna!) donde cruzan esa última mirada.

Director: Louis Malle
Protagonistas: Gaspard Manesse (Julien) y Raphaël Fejtö (Jean)
Año: 1987

Para ponerme en situación de la nueva y última película de la saga que se estuvo rodando en Londres el mes pasado, me voy a poner a repasar las dos primeras de la saga, El caso Bourne y el Mito de Bourne.

Hoy gracias a la promoción dominguera del Periodico, he visto la primera parte. Genial como la recordaba. Hace ya 3 años que la vi por primera vez.

Por cierto, en esta tercera parte también aparecerá Daniel Brühl como hermano de Marie (Franka Potente). Otro aliciente más.

wiki: Bourne Supremacy