Junt amb la Baixada de l’Àguila del diumenge, el concert d’aquesta nit d’Antònia l’espero amb moltíssimes ganes. Em vaig perdre el concert al Liceo de fa ja uns mesos, i aquest concert junt amb la The New Royal Philharmonic 4 Quesos Orchestra promet ser igual de bo (o això espero) que el de la capital xava.
La cita és avui a les 22:00 hores al Camp de Mart.
Mamà, avui m’he clavat
un fil de coco dins un ull.
Mamà, qui som?,
es papà diu que som es seu tigreton
Aquest cap de setmana passat vaig ser a la Fira del Teatre de Tàrrega, i si hi va haver alguna obra que em va sorprendre, i agradar, va ser la que van montar la Companyia Carabosse a Talladell. Tal com va sentir la C. d’un dona que ho comentava el dissabte pels carrers del poble, aquesta companyia buscava un emplaçament per a montar l’espectacle, i un cop van passeajar pels carrers del Talladell, un poble que està a escàs 1,5 km. de Tàrrega, van veure que aquell poble era ideal pel seu espectacle. I la veritat és que no es van equivocar. Un escenari idílic per a un espectacle de foc espectacular, tal com es pot veure en aquest vídeo penjat a youtube. Música, foc, aigua, llum, son alguns dels ingredients que es van cuinar pels carrers del Talladell aquest cap de setmana, i tal com vaig llegir en algunes crítiques al diari, aquest va ser un dels espectacles que més van agradar.
Et podries trobar a la plaça de la vila a un guitarrista cantant envoltat de foc, una bola rodant de foc al carrer principal del poble, al costat una glorieta amb un música tocant el piano i altres instruments de percussió, en una altra plaça hi havia una màquina que expulsava aigua un cop havia fet el circuit marcat, i al costat una noia que anava tocant crec que era el piano.
Finalment destacar el poble, el Talladell, em vaig totalment enamorar d’aquest lloc, que sembla que el poble s’hagués construït a posteriori per a poder albergar aquest espectacle. Increíble.
Avui veia per tv3 el naixement de la Fundació, més ben dit la presentació en societat, de la Fundació Suñol. Durant 35 anys, Josep Suñol s’ha dedicat a col·lecionar més d’un miler d’obres d’art (la més important de l’estat diuen). S’hi podran trobar obres d’Andy Warhol (les sopes Campbell o el Mao), Dalí, Picasso, Bacon, Tàpies, Chillida… és a dir, tan obra pictòrica, com escultura o fotografia.
La fundació es podrà començar a visitar a finals del mes d’abril i la seu es troba situada en una antiga residència familiar del passeig de Gràcia, que Josep Suñol es va encarregar de recuperar i acondiciar-hi els 1000 metres quadrats visitables de museu.
Ara només toca esperar per anar-hi a fer-hi una ullada.
Aquesta ha sigut la foto guanyadora del world press photo 2006 a la millor foto de l’any, l’autor de la qual és el fotògraf nordamericà Spencer Platt. La imatge mostra el caos del Liban després dels bombardeigs israelians, i el contrast entre la gent que ho havia perdut tot i aquests joves que passegen amb el seu descapotable gravant amb el mòvil el que succeïa al seu voltant.
Es poden veure la resta de fotografies premiades aquí
Un dels meus quadres favorits de Monet. Mostra perfectament la nova realitat que volien captar els pintors impressionistes, el paisatge urbà i la modernitat de les noves tecnologies. Aquí ens troben davant de l’estació de ferrocarril de Saint-Lazare, la més important de França de l’època. Monet, s’endinsa dins de l’estació baixa al nivell de les locomotores i capta el moment en què aquesta entra a l’estació i les persones es comencen a arremolinar-se a l’andana.
El que em va fascinar més la primera vegada que el vaig observar va ser ser com la llum va penetrant a dins de l’estació al igual que ho fa el ferrocarril que entra a l’estació, i com el fum blauenc va impregnant-t’ho tot.
Zola sobre aquest nou moviment artístic i sobre Monet va escriure: “Monet ha expuesto este año los magníficos interiores de la estación. Podemos oír el frgaor de los trenes que se precipitan y ver los desbordamientos del humo que se desplaza bajo los enormes hangares. Aquí está hoy en día la pintura… Nuestros artistas deben hallar la poesía en las estaciones, como sus padres la hallaron en los bosques y en los ríos.”
“Dicen que el novelista francés Stendhal visitó Florencia (norte de Italia) en 1817, tratando de no perderse ni un detalle para su diario. Pasó todo un día admirando iglesias, museos y galerías de arte y se conmovió a cada paso con el derroche magnífico de cúpulas, frescos, estatuas y fachadas. Pero de pronto, al entrar en la majestuosa iglesia de Santa Croce, se sintió aturdido, con palpitaciones, vértigo, angustia y una sensación de ahogo que lo obligó a salir para tomar aire. El médico que lo revisó le diagnosticó “sobredosis de belleza” y desde entonces ese síntoma se conoce como “Síndrome de Stendhal”„
Esa misma sensación es la que tuve cuando después de un buen rato de cola, me adentré en esa antigua estación de ferrocarril en busca de Monet, Manet, Van Gogh, Renoir, Gauguin, Seurat, Degas, Millet, Cezánn o Pissarro. Hacía tanto tiempo quedeseaba entrar en el Musée d’Orsay, que algunas de esas sensaciones arriba mencionadas y en mucha menor fuerza, son las que noté.
ellos - campeón (remembering passed fib’s)
Blog feed