La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s’acostumava a buidar carabasses o pebrots i se’ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir-los, especialment a la canalla. És una pràctica que s’ha perdut.

Estic fart de sentir parlar de halloween, mantinguem les tradicions catalanes!!!

Baixar de l’autobús que et porta de la feina a casa, i just quan arribes trucar-la o que et truqui de camí a casa…és la òstia…i abans no te n’has adonat ja ets al portal de casa amb una cara d’alegria que no pots amagar. Això ajuda a superar i fer-te oblidar el fred que fot en dies com avui, que sembla que haguem avançat dos mesos i siguem a punt d’arribar al Nadal, o a oblidar una mica la feina per pensar en altres coses més divertides, fer plans, o simplement sentir la seva veu…

damien rice - hallellujah

Hi ha alguna cosa que em fot moltíssim d’haver heredat de mon pare, i no és altra cosa que una part del seu caràcter. A ell sempre li ha costat molt dir les coses, fotre bronques quan tocava a algú (i no em refereixo a mi perquè n’he rebut unes quantes), vull dir, posar els punts sobre les “i” a algú per una cosa l’ha molestat o per alguna cosa que no troba bé. Com jo, prefereix “pasar un tupido velo” i fer veure que no ho ha vist, tragar saliva i preferir estar una estona de mala llet que dir el que et fa sentir malament i encarar-ho. He intentat canviar aquest fet en mi mateix moltes vegades i m’ha sigut impossible, no soc així i em costa moltíssim intentar actuar d’aquesta manera. Tinc molta paciència, encara que no ho sembli, i això crec que m’ha ajudat molt.

Amb tot, el que més ràbia em fot és que aquest cabreig interior que portes, alguna que altra vegada se l’ha carregada algú que realment aprecies i que no tenia cap mena de culpa de que sigui una mica gilipolles en les meves reaccions/relacions interpersonals.

Havia sentit a parlar d’aquest llibre, m’havien recomanat llegir-lo però no m’havia atrevit a fer-ho…i aquest cap de setmana vaig anar a la solució “fàcil”, anar-la a veure al cinema. He de dir que la temàtica de la segona guerra mundial sempre m’havia atret, però és que un final tan perfecte, tan “just” no el recordo a cap altre película sobre aquesta temàtica o sobre cap altra. Si podeu llegiu el llibre o feu com jo i aneu a veure-la al cine o a l’emule, perquè de veritat que el final val moltíssim la pena.

El paper dels dos nens protagonistes és perfecte.

Ara parlava i ens posavem al dia amb l’A. que és a Menorca treballant i començant una nova experiència professional que li anirà de conya. La V. el mateix cas, un canvi en la feina la portarà en dos dies a treballar a París. Quina putada que la gent que més estimes no la puguis tenir sempre al teu costat en moments que serien necessaris..per a comentar un problema, per fer una cervesa o simplement per xerrar com hem fet tantes vegades. Tot i així segur que la distància no serà problema i que ens podrem anar veient sovint. Ryanair ajudarà que la llunyania sigui menor i que tingui dos nous destins ben marcats a l’agenda.

astrud - todo da lo mismo