“Grabar una gran cinta recopilatoria es como romper con alguien, se tarda más de lo que imaginabas. Hay que empezar a lo bestia para llamar la atención, y luego ir aumentando la intensidad pero sin pasarte de vueltas porque luego hay que bajar de golpe. Hay un montón de reglas…En fin, he empezado a grabar una, en mi cabeza, para Laura, con cosas que le gustan, cosas que la harán feliz. Por primera vez creo que sé como se hace.”

M’encanta la película aquesta, no podria comptar amb els dits d’una mà les vegades que he vist aquesta peli, o bé la peli sencera o potser només un troç per a passar l’estona. Una de les meves escenes favorites és quasi al final, quan el Rob parla sobre l’importància de gravar una cinta i tot el que inclou gravar-ne una a algú. Per sort, ara el cd i els mp3 han fet que el procés s’hagi accelerat força.

Al jARDí del mANICOMi, que també son fans de la peli, en fan una reflexió molt caxonda i interessant:

L’art de gravar cintes s’està perdent. Coses de la tecnologia. També es perd l’art de fer cistells o el morir-se de mort natural als 45 anys, i no passa res. És el signe dels temps. El seu epitafi més bonic l’he vist a “Alta Fidelidad”. Tot el que es pugui dir d’aquesta peli és poc. És un retrat d’una manera d’entendre i sentir la música massa fidel com per que no et pugui afecar (positivament). Diu en Rob: Graves cintes perquè vols comunicar. Vols informar amb esperit didàctic, però sobretot vols fer sentir coses a qui li entregues la cinta. I això és una cosa molt compromesa. “Gravar una cinta és com escriure una carta usant la poesia d’un altre en lloc de paraules teves”. No es pot trivialitzar la importància i el significat d’una cinta gravada. Fins i tot quan ajuntaves algunes cançons per algun colega, entregar una cinta gravada estava a molts quilòmetres de distància de ser un regal trivial. És una cosa molt compromesa. A menys que la despullis de totes les connotacions, i ho facis maquinalment, i de forma xapuceril. Però aleshores ja és una altra cosa. Aleshores seria com fotre un clau de pago. Res a veure amb fer l’amor.

Arxivat a dia a dia. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.