és que em sento tan identificat amb aquest vídeo, que cada cop que el veig em surt aquell riure tonto recordant per exemple l’estiu passat a shangai anant a veure una espècie de musical i que em vaig abaltir, i al despertar-me tenia 6 o 7 càmares fotos enfocant-me la cara i els companys de viatge pixant-se de riure a les butaques.

Arxivat a internet. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.