Torna l’època de pol·len (pollen com diria el gran Palomino) i ja tornen els ulls vermells, els estornuts inacabables, el maldecap,…i per superar-ho les minipastis que em prenc. “Mano de santo” tu, es prendre-les i al cap d’unes hores la recuperació és gairebé total.

I aquest any amb les pluges i que ara començarà a florir tot, doncs ja tremolo del que patiré aquest mes. Paciència si se’m veu despistat, més encara del normal, és que l’alèrgia m’atonta més.

Daft Punk - One more time

Estava clar que el fenòmen chiquilicuatre s’havia apoderat del nostre pis, i dissabte vam montar un sopar per poder veure el festival…no vaig poder veure totes les cançons, però de les que vaig veure, musicalment parlant em quedo amb aquestes dues:

Sébastien Tellier per França

Simon Mathew per Dinamarca

En la secció fora de concurs, menció especial a Ucraïna i Grècia…

Hope there’s someone
Who’ll take care of me
When I die, will I go

Hope there’s someone
Who’ll set my heart free
Nice to hold when I’m tired

és que em sento tan identificat amb aquest vídeo, que cada cop que el veig em surt aquell riure tonto recordant per exemple l’estiu passat a shangai anant a veure una espècie de musical i que em vaig abaltir, i al despertar-me tenia 6 o 7 càmares fotos enfocant-me la cara i els companys de viatge pixant-se de riure a les butaques.

          
                                           (imatge extreta de desenfocado.com)

I amb tu, més encara.