Un cop em van confirmar que aniria a l’estiu solidari, va ser el moment de començar a pensar en els preparatius pel viatge. El primer que et repeteixen uns i altres quan els hi comentes que vas a Togo és: “quin munt de vacunes t’hauràs de posar”. Doncs si, s’han de posar un munt de vacunes: la febre groga, la hepatitis, una que no recordo perquè era, i llavors pastilles per la febre tifoidea i em queden per prendre les de la malària. I entre vacuna i vacuna, el doctor anava donant desenes de consells perquè els tingués en compte pel viatge: contra els mosquits, per potabilitzar l’aigua, pel sol, per l’estòmac.

Després de dos genials caps de setmana coneixent-nos tota la gent que marxarem aquest estiu: uns a guatemala, altres a Perú i els tres grups cap a Togo, i sabent ja com seran els projectes i el que ens trobarem allí a l’arribar, encara tens més ganes de marxar.

Queden 68 dies.

Una dada sobre Togo: el seu pressupost anual és inferior al de la ciutat de Mataró. Acollonant.

Arxivat a dia a dia, viatges. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.