Cap de setmana d’anades i vingudes a barcelona. Dissabte visitant a l’H, que va haver de plegar fa unes setmanes de la feina, i que els excompanys la vam anar a visitar i a passar el dia. I diumenge a veure una expo del cccb i acabant el dia veient l’aburridíssim barça - almeria.

A destacar d’aquest finde, apart de la companyia, els dos restaurants on vam dinar:
La Botiga, restaurant d’aprop de la diagonal, amb molta varietat de plats i a molt bon preu.
L’Hortet, restaurant vegetarià molt acollidor, servei ràpid i cuina deliciosa. Tot un descobriment.

Just avui ja tres mesos que vaig començar la dieta i per ara sembla que els resultats son força satifactoris. Sense comptar la visita a la dietista que em toca demà, per acabar de rematar la setmaneta, porto perduts 17 quilos i 19 cm de volum a la cintura.

Deu ni do.

death in vegas - scorpio rising

Això és el que sento després de veure el caos amb el que s’ha sumit el país per culpa de les barroeres obres d’arribada de l’ave a Barcelona. Som la riota d’Europa, i amb tota la raó del mon.

Com es poden estar fent les coses tan rematadament malament, que cada dia més de 100.000 persones estiguin afectades per continus retards, canvis de tren a autobús, etc. per a poder arribar al seu lloc de feina? (sense parlar dels problemes que venen aguantant els usuaris en els últims dos anys) Com pot ser que no hi hagi ningú al govern espanyol o català que hagi tingut la mínima dignitat per a presentar la seva dimissió? Com pot ser que primerament es parli de què només duraria una setmana i ara ja s’estigui parlant de mínim quinze dies però que podria allargar-se fins a dos mesos?

Com s’extranyen després de qué la gent cregui cada vegada menys amb els polítics i que l’abstenció cada vegada vagi més en augment? si és que no hauria d’anar ningú a votar en les properes eleccions.

editat: per variar, els afectats del Camp de Tarragona no gaudeixen de la gratuïtat de tren fins a Barcelona, tot i que han de fer el transbord a un rodalies un cop han arribat a Sant Vicenç.
notícia a vilaweb
notícia al ‘diari’ de tarragona

Sembla que va ser ahir que ens trucaven de casa teva per a donar-nos la notícia, que aquell matí ens vas voler deixar per sempre. L’oficina va quedar en silenci, i mica en mica les llagrimes van començar a poblar les nostres galtes, i el no poder mirar enlloc perquè en aquells moments era impossible que algú no nosaltres consolés a un altre perquè tots estavem destrossats i assumint una cosa que no voliem assumir.

No em vaig poder acomiadar de tu, dir-te que durant aquests sis anys que vam estar plegats treballant vas ser per mi com l’avi “modern” que escolta i aconsella que faci sempre la meva que s’ha de disfrutar quan es pot o com deies tu “quan un és jove”, com el pare que sap quan t’ha de dir una cosa bona o una de dolenta o com l’amic confident a qui li podia comentar qualsevol cosa.

Ha passat un any i encara no me’n faig a la idea d’arribar i no trobar el teu renault allí aparcat o mirar de reull al despatx i no veure-t’hi (ara torna a ser buit i justament ha sigut un mes d’octubre però no en les mateixes circumstàncies), ni de compartir el cafè de les 4 mentre’s comentàvem algun tema del poble o de l’actualitat.

Com et trobem a faltar òstia, cuida’t per allí a dalt ‘Pàmies’.

Lovely ad.

“Para todo viajero con buen gusto, la única
guía útil será la que él mismo ha escrito.”
Aldous Huxley

- me recuerda a los preparativos con C. de nuestra aventura “ruta por españa y portugal” que empezaremos el próximo 3 de noviembre , a las ideas que tenemos en mente, a los amigos de Lucena que tengo tantas ganas de ver y abrazar, y a todo lo que nos espera -

“Convencidos de que toda innovación en la ciudad
influye en el dibujo del cielo, los habitantes de Andria
calculan antes de cada decisión los riesgos y las
ventajas para ellos y para el conjunto de las ciudades
y los mundos”.
Las ciudades invisibles. Italo Calvino.

- esta cita que venía en el memorybook que me he comprado, solo hace recordarme ese gran relato que forma parte de Las ciudades invisibles. Una pequeña maravilla que descubrí en Teoría de la Literatura durante la carrera -

Aquesta és la publicitat d’Iberia que he rebut al correu electrònic fa una estona:

Vols intercontinentals on primer s’ha de fer escala a Madrid? per aquesta regla de tres si jo marxo de l’aeroport de Reus a Frankfurt o Londres i allí enllaço amb un vol a Nova York, Moscou o Johannesburg també l’aeroport de Reus serà intercontinental, no?

Espero que el Prat no es converteixi, amb la nova adjudicació de la T-Sud majoritàriament a Oneworld, amb la T-5 de Barajas com diu el gran Ramon Tremosa en aquest article d’opinió a l’avui, on feia entre altres reflexions aquestes:

“Aquesta assignació d’AENA
serà un cas d’estudi acadèmic
internacional: com el gestor
d’un aeroport prioritza els
interessos d’un altre aeroport,
en lloc dels del propi aeroport i
del territori que l’acull”

“UNA AMIGA MALLORQUINA HA ANAT A ROMA de vacances
però enguany ha desaparegut el vol directe
de Palma aRomai ha hagut de passar… per
Madrid! Air Berlín, els slots de la qual depenen
d’AENA, està desviant vols per alimentar el trànsit
de Barajas, que vol figurar entre els deu primers
aeroports del món. De Barcelona no es
poden desviar vols directes amoltes ciutats europees,
que gràcies al turisme, les fires i les exportacions
pot esdevenir el sisè aeroport europeu
en trànsit el 2009; sí que es poden desviar a la T-
4, en canvi, els seus vols intercontinentals.”

I qué ha dit el govern de Catalunya sobre aquesta decisió? el PSC calla per variar i ICV i Esquerra fan corporativisme que es veu que mantenir la cadira és més important que lluitar pels que t’han dut fins a ella.

AENA i Ibèria nunca máis al Prat!!!

No és el resultat del barça d’aquesta nit, però per mi ha tingut encara més valor.

El dia a la feina ha començat quan a una companya li era impossible accedir al pendrive quan el connectava a l’ordinador, li demanava que fes un format del disc dur, és a dir, enviar a la merda tota la feina de l’estiu (sense còpies de seguretat…). Comencen les presses i les trucades, i les dues primeres trucades no son massa positives, però la tercera ja és la conya:

trucada a icot

- hola bon dia, et truco de …
- amb qui voldria parlar, per quin tema?
- doncs mira tinc un problema en accedir als arxius del pen… amb qui podria parlar?
- un segon…
- si? diguim.
- doncs mira, tinc un pendrive i no puc accedir als arxius quan el conecto al pc. Em demana formatejar l’unitat.
- ja el pots tirar, estar trencat…
- i no es pot recuperar l’informació de dins?
- no.

Les coses es començaven a posar complicades, fins que decideixo consultar lo de sempre, sangoogle. Teclejo “recuperar archivos pendrive” i em poso a llegir unes quantes planes web. Resultat, veig que parlen d’un programa anomenat EasyRecovery per a recuperar dades. Marxo a casa per fer-me amb el programa.. i un parell d’hores després podia accedir als arxius que en principi era impossible de recuperar…

impossible is nothin’ que diu l’anunci.