Diumenge vespre, i es pot dir que és la primera estoneta clarament de tranquil·litat que tinc des de dissabte passat. Escolto la primera cançó de la banda sonora de Porca Misèria, que comença en mitja horeta la quarta temporada, ja en tenia moltíssimes ganes.

La meva setmana és pot descriure des de la foscor de la nit, que és bàsicament el que he viscut aquests dies. Festes de Tarragona i sortint tots els dies i dormint 4 o 5 horetes. La setmana va començar el dissabte passat a ca la B veient el concert de Fangoria, i va començar a acabar ahir de matinada a no sé quina discoteca ballant i cantant com a bojos després de la barbacoa en un àtic espectacular. Avui última nit de festes de santa tecla i promet bastant. Això si, abans toca PM.

Reflexió: Una manera diferent de viure les festes de la meva ciutat, amb les hores que m’hi passo ja la considero meva, és viure-les amb gent que vingui de visita. Tot canvia, les presses ja no son tantes per arribar als llocs (la baixada de l’àliga vam viure-la des de primera fila però asseguts a la Teula degustant encara el sopar), “visitant” els edificis emblemàtics de la ciutat des d’una altra perspectiva o convencent de què ens omplissim el barrilet no de mamadeta sino de kalimotxo.

Arxivat a dia a dia. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.