Las dudas de Pablo
Ahir em va arribar un trònic de 5metrajes on em contestava un dubte sobre on podria trobar un curtmetratge que havia vist feia un anys al festival rec, i que tenia ganes de recordar i riure una bona estona.
I avui que no ha sigut un dia massa bo a la feina, van bé aquests sis minuts de distracció.
glissando - umbilical
setembre 14th, 2007 at 1:08
Vinga nastrud, però va en sèrio o és de broma?
setembre 14th, 2007 at 1:59
En sèrio el que, el curt? és d’un autor tarragoní i concursava a la secció Tarragona. Jo és que em peto amb ell
setembre 14th, 2007 at 11:15
mola!
setembre 14th, 2007 at 21:09
Va vinga, però és sèrio o no? He estat buscant aquesta malaltia i no la trobe.
setembre 17th, 2007 at 17:57
m’agraden els festivals de curts… si et vols entretenir mira aquest: http://www.escorto.es/
a nosaltres no ens ha vingut el jefe avui, es veu que te vèrtic i s’ha quedat a casa. (quina alegria!)
no soc molt de llegir pero de moment el toquio blues m’esta agradant, es facil de llegir.
petons
setembre 30th, 2007 at 4:14
Estimats/des fills/es
Konchalowsky es un rus director de cinema. Pablo sóc jo, Pau de Nut, i me’n faig creus: el día que vam haver de presentar el curtmetratge, el filldeputa del David (Prudi pels amics) no es va presentar. A la meva esquerra hi havia el tòtil del Monllaó que per a presentar el seu curt va dir que “espero que aquest sigui el meu últim curtmetratge, ara treballo en el guió d’un llarg” li haurien d’haver llençat una cafetera bullint pel damunt. M’explico: el curtmetratge es un format, un gènere, no ho sé el que és, però el que sí que sé és que té una especificitat pròpia, un pols, un batec propi que el llargmetratge no té. I aquest fill de puta, perquè no té un altre nom, es va cagar en tots els que presentàvem una cinta de menys de mitja hora.
Quan llegeixo els vostres comentaris sobre aquesta broma que vam rodar el Prudi i jo, el cor se-m’omple de joia perquè, per cutre que fos, va ser el millor i jo mai havia pensat que una actuació meva pogués passar per veritat.
Si us plau, seguiu veient curts, seguiu opinant, seguiu dient-nos a la gent petita que som grans. M’ha encantat, de debò.
pau de nut
PD: Fem un cafè?