1. Hamilton 107
…
2. Alonso 95
3. Räikkönen 90

Masses coses que em passen pel cap, acostumo a ser positiu sempre però en segons quines coses em costa. Avui només aquestes dues cançons m’han ajudat a esvair aquestes rallades que tenia.

M’encanta aquesta foto que vam fer aquest dissabte passat a Barcelona. L’energúmen de l’esquerra, és tot un personatge, memorable com m’explicava per msn com va trigar quasi bé quatre hores a arribar a casa des de que ens vam acomiadar al metro de passeig de Gràcia.

Així es diu el nou disc de refree, que en principi va sortir a la venda ahir. 11 cançons que segueixen amb l’estil mostrat en els anteriors discos: lletres sensibles, melodies molt calmades i un regust de jazz. Segueix combinant les cançons amb castellà amb català.

Encara recordo el concert de l’any passat amb la Catedral de Tarragona de fons, una meravella descobrir-lo en un ambient tan místic.

Cançons del disc:
1. Buenos días por la mañana
2. Un oficio antiguo
3. La mestressa
4. El portal
5. El sud
6. Envejece
7. El sant sopar
8. El puerto de los cristianos
9. Marlina
10. Que vivan los feos

El disc es pot trobar a acuarela discos per 12 euros ( amb despeses enviament incloses) o a l’emule per una mica menys. Per fer un bon tast, he pujat el disc al radio-blog.

Diumenge vespre, i es pot dir que és la primera estoneta clarament de tranquil·litat que tinc des de dissabte passat. Escolto la primera cançó de la banda sonora de Porca Misèria, que comença en mitja horeta la quarta temporada, ja en tenia moltíssimes ganes.

La meva setmana és pot descriure des de la foscor de la nit, que és bàsicament el que he viscut aquests dies. Festes de Tarragona i sortint tots els dies i dormint 4 o 5 horetes. La setmana va començar el dissabte passat a ca la B veient el concert de Fangoria, i va començar a acabar ahir de matinada a no sé quina discoteca ballant i cantant com a bojos després de la barbacoa en un àtic espectacular. Avui última nit de festes de santa tecla i promet bastant. Això si, abans toca PM.

Reflexió: Una manera diferent de viure les festes de la meva ciutat, amb les hores que m’hi passo ja la considero meva, és viure-les amb gent que vingui de visita. Tot canvia, les presses ja no son tantes per arribar als llocs (la baixada de l’àliga vam viure-la des de primera fila però asseguts a la Teula degustant encara el sopar), “visitant” els edificis emblemàtics de la ciutat des d’una altra perspectiva o convencent de què ens omplissim el barrilet no de mamadeta sino de kalimotxo.

Te hace subir la autoestima encontrarte con una ex y que el final de la charla se acabe con un “estás més guapo…”.

Me están encantando las fiestas de Santa Tecla y lo que las estoy disfrutando este año. Desde el sábado habré dormido no más de 6 horas cada noche, y un sábado no importa demasiado, pero a partir del domingo se tiene que compaginar con ir a trabajar y levantarse por la mañana es bastante duro. Esta noche por culpa de la lluvia no hemos podido ver ni a “Pastora” ni a “Jaula de grillos”, pero la verdad es que los conciertos son la excusa para salir y tomarte unas cervezas e ir encontrándote amigos por todas partes.

Mañana más!

Recomendación del día: Tocar el cielo (Marcos Carnevale)

Película hispano-argentina sobre la amistad, la muerte, la vida, el amor y el miedo a envejecer en soledad. Todo mezclado, todo unido y procurando buscar tocar el corazón del espectador. Conmigo lo consiguieron y mucho.

Qué maravilla es Montse Germán…

“Es 31 de diciembre y un grupo de amigos comparte una tradición que hace varios años realizan simultáneamente en Argentina y España. A las doce en punto, hora de Buenos Aires y a las cinco de la mañana, hora de Madrid, cada uno de ellos suelta un globo con un deseo escrito. A pesar de la distancia, ellos comparten los mismos sueños y las mismas frustraciones. (filmaffinity)”

Ahir em va arribar un trònic de 5metrajes on em contestava un dubte sobre on podria trobar un curtmetratge que havia vist feia un anys al festival rec, i que tenia ganes de recordar i riure una bona estona.

I avui que no ha sigut un dia massa bo a la feina, van bé aquests sis minuts de distracció.

glissando - umbilical

Antecedents: finals d’octubre de l’any passat, un cop arribats a Barcelona des d’Amsterdam, em trobo que la maleta (acaba d’adquirir gràcies als punts de Caixa Tarragona) que duia li havien fotut un bon cop i estava esquerdada d’una part. Faig la queixa, i em diuen on hauré d’enviar la documentació. Un cop a casa la mandra i les poques esperances em fan desistir a l’hora d’enviar la queixa a transavia.

Arriba aquest juliol, i per marxar a Xina em decideixo a comprar una altra maleta. Al tornar de viatge, em decideixo, per provar, de fer arribar una carta a transavia amb tota la documentació que m’havien comentat, adjuntant el tiquet de compra de la maleta última.

Resultat a continuació:

28 august 2007
Subject: luggage

Dear Mr nastrud,

In your reaction which we received on 28 August you inform us about the damage of your luggage.

According to our General Conditions of carriage and the montreal Convention you are not entitled to a refund. The reason for this is we have no receipt of the damaged suitcase.

Based on the courtesy we have decided to refund part osf the costs. We are prepared to pay out a sum of €45,-

If this arrangement meets with your agreement please fill in and sign the enclosed full settlement form and return it to our Customer Relations Department. Once we receive the form we will arrange for a ssum of €45,- to be transferred to your (giro) ban account.

If you have any questions, do not hesitate to contact us.

Yours sincerely,

Mrs. ————
Customer Relations