El Temple del Cel
doncs aquest es pot dir que va ser la primera sortida que vam fer amb el grup quan vam arribar a Pequin (exceptuant l’excursió al zoo que vam fer mentre’s la resta descansava del viatge a l’hotel o bé estaven arribant encara). Arribar i trobar-te de bones a primeres amb aquest majestuós temple, doncs acollona una mica. La foto només mostra el saló de l’oració, però es que per arribar d’una punta a l’altre de tot el recinte has de fer una bona caminada.

Babyface
és una cadena de discoteques de la Xina, i durant el viatge vam fer cap a unes quantes de diferents ciutats, però sense cap mena de dubte aquesta és la que més em va agradar, i és la única que disposava d’una zona per a ballar tranquil·lament, la resta havia de fer-ho com puguessis pel mig de les taules.
Moltes coses a la discoteca ens feien recordar al país que haviem deixat enrera, primer el grupet d’espanyols que vam trobar-nos i que venien a visitar un amic que treballava a la ciutat, i després aquest personatge que a primera vista era un gran afeccionat del Betis. La veritat és que duia una turca important, fins al punt que el van convidar a abandonar el local ja tard, i no recordo del que estavem parlant en el moment de la foto. La veritat és que per l’estat del dos, de la situació política de la Xina segur que no.

Muraaaaalles…
Teniem clar desde que la vam veure, que voliem fer-nos una foto a la muralla intentant que no aparegués ningú més, i ves tu per on, quasi bé a dalt de tot, vam aconseguir-ho.
El barret? doncs me’l vaig comprar a Besalú amb la meva intenció era que m’acomanyés fins a dalt de tot de la muralla, la veritat és que el meu freakisme amb ell era massa escandalós.

Arxivat a fotolog, viatges, xina. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.