El proper dimecres 29 de setembre es disputarà al Pavelló del Serrallo la primera edició de la Copa Tarragona Solidària, que enfrontarà als dos principals representants del bàsquet masculí i femení de la ciutat.

En aquest sentit, el trofeu constarà d’un primer partit entre el Messer Tarragona Femení, de 1ra Catalana, i el TGN Bàsquet de 2na Catalana. A continuació, els equips professionals del CBT i l’ADT, de LEB Plata i LEB Bronze respectivament, disputaran el trofeu masculí.

L’entrada al Serrallo es farà mitjançant una donació d’entre 1 i 5 €, i servirà per poder veure tots dos partits. Els diners que es recaptin es destinaran a la Fundació Bona Nit, que es dedica a ajudar a les persones que han de passar l’hivern a la intempèrie.

via cbtarragona.com

no recordo ben bé quin era el seu nom, però diria que era com camí sagrat o alguna cosa semblant. Un quilòmetre i algo de camí salvaguardat per diferents tipus d’escultures, soldats, elefants, cavalls, camells, etc.

futur estadi olímpic de Beijing, el Niu, que albergará la majoria de proves de les olimpiades del proper any. Com la majoria de recintes olímpics, ja estan pràcticament acabats i només queda acondicionar els voltants i els accessos.

Vista d’una part de la Ciutat Prohibida, una part, perquè és enoooooooorme.

proper capítol: T. Shaolin - Luoyang

El Temple del Cel
doncs aquest es pot dir que va ser la primera sortida que vam fer amb el grup quan vam arribar a Pequin (exceptuant l’excursió al zoo que vam fer mentre’s la resta descansava del viatge a l’hotel o bé estaven arribant encara). Arribar i trobar-te de bones a primeres amb aquest majestuós temple, doncs acollona una mica. La foto només mostra el saló de l’oració, però es que per arribar d’una punta a l’altre de tot el recinte has de fer una bona caminada.

Babyface
és una cadena de discoteques de la Xina, i durant el viatge vam fer cap a unes quantes de diferents ciutats, però sense cap mena de dubte aquesta és la que més em va agradar, i és la única que disposava d’una zona per a ballar tranquil·lament, la resta havia de fer-ho com puguessis pel mig de les taules.
Moltes coses a la discoteca ens feien recordar al país que haviem deixat enrera, primer el grupet d’espanyols que vam trobar-nos i que venien a visitar un amic que treballava a la ciutat, i després aquest personatge que a primera vista era un gran afeccionat del Betis. La veritat és que duia una turca important, fins al punt que el van convidar a abandonar el local ja tard, i no recordo del que estavem parlant en el moment de la foto. La veritat és que per l’estat del dos, de la situació política de la Xina segur que no.

Muraaaaalles…
Teniem clar desde que la vam veure, que voliem fer-nos una foto a la muralla intentant que no aparegués ningú més, i ves tu per on, quasi bé a dalt de tot, vam aconseguir-ho.
El barret? doncs me’l vaig comprar a Besalú amb la meva intenció era que m’acomanyés fins a dalt de tot de la muralla, la veritat és que el meu freakisme amb ell era massa escandalós.

inici ascens a la gran muralla

a punt de coronar la part de muralla que vam pujar

compte enrere de les Olimpiades

la gran atracció del zoo de pequin, els pandes