Summercase
13 juliol
A última hora m’he decidit a comprar l’entrada per anar-me’n aquesta nit al summercase. Si és que amb aquest cartell qualsevol es deixa perdre l’oportunitat.

A última hora m’he decidit a comprar l’entrada per anar-me’n aquesta nit al summercase. Si és que amb aquest cartell qualsevol es deixa perdre l’oportunitat.
Do you ever feel like you were missing out? did you ever feel like you didn’t belong? I used to feel that way. Big time. I thought that by changing the way I looked and dressed, I could plug all the gaps in my life. I wanted to be a part of something, anything, and I didn’t care what, I didn’t care how. I thought that I could buy a style. A style to change me. create a new me. Make me someone else. It was only when I realised how wrong I was, that I suddenly saw the person that I wanted to be, looking right back at me.
Now, for the first time in my life, I can see what is beautiful and what’s really important. And i’ts all around, so close that I have just to reach out. And it’s there.
I found my voice. Show me how to use it.
Quote from, Cowboys and angels (2003).
Quan un al dissabte no té masses ganes de fer res i creu que està bé dedicar una tarda sencera a veure un parell de pelis, acaba triant Cowboys and angels i Los amantes del Círculo Polar. Al final no va ser ni molt menys una pèrdua de temps la tarda.

l’altre dia vaig anar a veure 28 semanas después, la segona part de la pel·lícula de Danny Boyle (28 días después), que aquesta vegada ha dirigit el director espanyol Juan Carlos Fresnadillo.
Pensava que baixaria el nivell en aquesta segona part però la vertitat és que segueix mantenint la frescura de la primera, aquella fotografia magnífica de la ciutat de londres, i la història no ha perdut interés. Hi ha un cert neguit tota la peli que d’una part em posa dels nervis, però que d’altra fa que no perdis ull de la pantalla (menys els moments sanguinaris que em costa no tancar uns segons els ulls). Els primers deu minuts de la peli son brutals, quina bona manera de tornar-te a posar en situació de la primera part.
I tan terrorífica era la peli com la situació en que va quedar la sala després de la peli, això del civisme hi ha gent a Tarragona que encara no ho controla massa, això sense contar els xiuxiuejos insoportables durant tota la peli.
