Una jornada de patiment i desesperació com la de dissabte es mereixia seguir els partits de la manera tan friqui com vam fer dissabte. Quina barreja d’emocions durant tot el partit, i quan creus que tot està fet i ja ho has aconseguit, arriben els 13 o 15 segons fatídics.

I mon germà fent-me perdudes amb els gols de l’espanyol.

Arxivat a dia a dia, sports. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.