sala d’imatges

Una jornada de patiment i desesperació com la de dissabte es mereixia seguir els partits de la manera tan friqui com vam fer dissabte. Quina barreja d’emocions durant tot el partit, i quan creus que tot està fet i ja ho has aconseguit, arriben els 13 o 15 segons fatídics.
I mon germà fent-me perdudes amb els gols de l’espanyol.
juny 11th, 2007 at 23:34
Quina merda de nit.
Després del mític triple aquell de Solozábal que ens va fer guanyar una copa del rei davant del Reial Madrid, Lolo Sainz va dir a la roda de premsa “Lo peor es la cara que se te queda…”
Doncs això, crec que encara estic amb la cara de gilipolles que s’em va posar…
pd: el nou disseny esta força bé! m’agrada!