(dedicada a L, que te la devia i no recordava penjar-la aquí)

Dimarts passat, l’economista Lluís Boada feia, a les pàgines de El País aquesta encertada reflexió - crítica sobre el Camp de Tarragona.

Camp de Tarragona
Dos ciudades importantes, Reus y Tarragona, que distan poco más de una decena de kilómetros; un puerto de grandes dimensiones; un aeropuerto cada vez más activo y con capacidad de desarrollo; una estación de tren de alta velocidad de reciente creación; un puntero e inmenso parque de atracciones alentando un polo turístico, antiguo y consolidado, con centro en Salou-Cambrils; una de las sedes más importantes de la industria petroquímica española; un territorio amplio y fértil, claramente definido desde el punto de vista geográfico, bien estructurado y jerarquizado por una amplia red de municipios; un clima inmejorable; un pueblo de cultura bien enraizada en sus notables tradiciones, con un potente equipamiento educativo y cultural y una demografía en desarrollo; todo ello a un centenar de kilómetros de Barcelona, capital de una región europea de primera línea y a la vez centro de un espacio metropolitano con inconfundibles síntomas de saturación. A la vista de este inventario, no hace falta ser un experto en planificación regional o estratégica para aventurar que nos hallamos ante la segunda área metropolitana de Cataluña o, si se prefiere, la que va a serlo en un futuro próximo.

Read the rest of this entry »

Fa un parell de setmanes va començar aquest programa al canal 33 i que ha set creat per l’equip que fa/ha fet programes al 33 com Silenci?, 3er 3ª i Afectes sonor. Cada setmana es dedica ès fa un monogràfic a un color diferent. El primer va ser el blanc.

Blanc
“…el començament d’una nova etapa, el color de la democràcia, de la voluntat de pau, i de la rendició. El color amb el que els creadors s’enfronten, així va començar la millor novel·la de l’història, el quadre que més t’agrada o la cançó que se’t posa a la pell. Tothom qui crea ha hagut de deixar la ment en blanc. Preludi, inici, la històia va començar així…”

Més info:
Totrucs.cat
Colors en sèrie, la web

Descàrrega dels capítols un cop emesos (emule):
Colors en Sèrie: Del Blanc del cel a la Terra
Colors en Sèrie: Verd, de la vida a la mort
Colors en Sèrie: Groc, el camí de la contradicció

La història és que fa 18 anys Mallol va passar-se a convergència quan l’alcaldable Nadal sonava amb força per a guanyar les eleccions municipals. Ara, 18 anys després, Nadal abandona l’alcaldia de Tarragona (no es tornarà a presentar) i CiU sembla que té les de perdre a l’alcaldia que sembla que anirà a parar als socialistes. Així, dos mesos abans de les eleccions, l’ex-regidor convergent decideix abandonar CiU i passar-se al grup mixt. Del grup mixt sembla que tornarà a recalar al PSC…

Els últims dies, el dibuixant Faro ha dedicat unes quantes vinyetes a l’ex-regidor convergent Mallol al diari de Tarragona.

Aquesta plana web ha començat a buscar suports per a aconseguir que la nova terminal sud de l’aeroport del prat, pugui acollir vols intercontinentals, a la vegada que també demanen que la gestió de l’aeroport es porti desde el govern de la Generalitat, que es descentralitzi la gestió com passa a la majoria de països de la Unió Europea.

Per a conèixer una mica més sobre el tema, el programa minoria absoluta de rac1 va entrevistar a Ramon Tremosa, economista de la UAB, i que en el seu llibre “Estatut, aeroports i ports de peix al cove” , defensa, entre altres coses, la descentralització en la gestió dels aeroports perquè podria ajudar en el desenvolupament econòmic dels país. Podeu descarregar l’entrevista aquí (gràcies amicsrac1.net!!) o podeu llegir aquest article d’opinió que va escriure a l’avui.

La disputa de la nova terminal sud està entre dos lobbys de grans companyies aèrees, per una part Oneworld (Aer Lingus, American Airlines, Iberia, Finnair, etc.) que no té cap mena d’intenció de programar vols intercontinentals, i Star Alliance (Spanair, Swissair, Lufthansa, Air Canada, United Airlines, etc.), que si que té la intenció de destinar aquesta terminal a vols intercontinentals. Desconec si hi ha algú més interessat la veritat.

trampa és quan a algun il·luminat se li acudeix asfaltar un carrer a tarragona sense pensar que s’ha elevat el terra uns quants cms i que els embornals i les tapes del carrer son autèntics forats negres per les motos.