Desde que era petit, sempre que sortia a donar un passeig pel poble em trobava aquella gran torre que s’imposava com si d’una fortalesa medieval es tractés. En altres temps, a començament del segle passat, aquesta casa simbolitzava el poder dels terratinents de la zona, on les terres dels voltants eren gairebé totes seves, i que anaven donant feina a masovers i veins del poble.

Però fa molts anys que la casa, els patis, la torre, no era habitada per ningú (excepte gats o rates) ni se n’havia plantejat la reforma (a mi de petit sempre m’havia semblat que podria haver estat un bon lloc per a posar-hi un restaurant) o la venta. Però l’arribada de l’ave a la zona, ha donat una rebifada urbanística important, i el poble no s’ha volgut quedar al marge.

Sembla extrany que fins fa pocs anys amb prou feines arribavem als 150 habitants, recordo que podiem anomenar amb la meva àvia el nom de tots els veïns del poble de memòria i sense saltar-nos cap casa, i ara tot el que s’està construïnt, aviat doblarem o triplicarem els habitants.

Ja fa uns dies que aquesta torre ni la casa ja no hi son, s’han decidit sacrificar per a poder construïr una vintena de pisos. Cares noves per seguir construïnt l’història i els records del poble.

edito: poso dues fotos, des de la perspectiva de dos carrer diferents.

Miquel Gil - L’amor és Déu en barca

Sacrificar el passat per a poder mirar al futur?

Seria difícil triar, però jo crec que em quedaria amb reformar i donar una altra utilitat, a més és una manera de revitalitzar i donar un valor afegit.

Crec que hauràs de començar a exercitar la teva memòria per a saber-te tots els nous veïns

Gran cançó la que escoltes …

Alegria De La Huerta 14.01.07 @ 0:25

més que res resignar-te a que coses del passat es perdin - no està a les meves mans -, i el futur sempre intentar mirar-lo amb il·lusió.

nastrud 14.01.07 @ 3:43

Exacte. Diuen que són aquesta mena de coses les que porta el “progrés”. Però jo no he entès mai perquè progressar ha de ser sinònim de “eliminar el passat”.
Hi ha coses que fan pena quan es perden per sempre.

AE35 14.01.07 @ 7:48

m’has recordat el meu poble quan, en una de les meves últimes passejades, l’únic que feia era lamentar-me de no veure algunes de les cases que sempre havia vist des de petita… tot se’n va a terra… no crec que sigui la millor manera de progressar, però…

aina 14.01.07 @ 16:49

S’han carregat la torre???!!! (sorpresa) Primer cal Falcó i ara això… qui perd els origens ho perd tot. M’ha sabut greu de veritat. (tristesa) Ens convertirem en una puta barriada de perifèria. (indignació)

Aquest és un exemple dels sentiments que experimento cada vegada que baixo al poble.

Lander 14.01.07 @ 23:11

Lander, si et perds quan entris al poble divendres, truca’m que et guiaré fins a casa teva

a veure si demà faig alguna foto i la penjo..

nastrud 15.01.07 @ 2:04