Amsterdam
M’ha agradat:
- passejar pels seus carrers interminables.
- la tranquil·litat.
- els coffeeshops.
- el museu van gogh, que tot i no ser un pintor del meu gust, té 3 o 4 obres que valen la pena contemplar-les en directe.
- lo guapes que son les holandeses.
- l’excursió a Utrecht ( una ciutat que em va encantar ).
No m’ha agradat:
- l’hotel on estava, Abba, un zulo-habitació.
- que un té la sensació que mai passa res.
- els assessins silenciosos, les bicicletes. Per centímetres no tinc una òstia amb una ciclista.
- el mode en què els holandesos desconfien de tot lo de fora, els “rumanus” amb que ens vam autorebatejar allí. Un exemple, la dona que teniem al davant fent cua per treure un bitllet de tren, i que just al girar-se va anar agafant el bolso i amagant-lo.
- el ionkis del barri roig.
anirem afegint…
novembre 1st, 2006 at 3:28
Ei … l’assassí silenciós era el Karnisovas, gran jugador! Les bicis no són assassines, va vinga no diguis això i no et facis la víctima. Ho has de mirar desde la seva perspectiva, allà les bicis són les ames del carrer … i ben fet que fan!! És la millor manera de moure’s per la ciutat i em sembla perfecte que siguin les reines de la ciutat. Simplement has d’anar a l’aguait i anar per on et pertoca anar.
Com bé dius, les holandeses estan molt bé però els holandesos també. A mi el que em fascinava més era la lluminositat que tenien … sí, les persones! Són rossets, vesteixen amb estil i en general colors que afavoreixen, llampants. És molt contraposat als anglesos que també pateixen un clima fred, humit, gris, depressiu i que se’ls contagia totalment en la seva manera de ser, de vestir i fins i tot la cara d’amargats que se’ls queda. En els holandesos és ben el contrari.
A mi el que més em fascinava era veure’ls en les seves bicis, amb un ram ben farcit de flors fresques sota un braç i parlant per nòbil en l’altra. Romàntic, bonic i … ole tus huevos!
novembre 1st, 2006 at 12:56
És pels porros, segur, els anglesos en lloc de porros s’inflen a birra i així els va. A part que sempre que he estat a Holanda m’ha semblat que allí la gent d’stress poc/gens, però això també és pels porros es clar.