Una de les coses bones de viure en un pueblo, és que en qualsevol moment pots sortir a donar un tomb rodejat de tranquil·litat i sentint només el “soroll” de la natura… el so dels grills que canten per la nit, un gat fréstec criat enmig del bosc, el mateix silenci o el campanar que sona de fons als Garidells. Un plaer i una de les millors formes de desconectar de tot que tinc.

Heu entrat mai a un cementiri de nit? aprofitant que el passeig em porta molt a prop del cementiri em vaig decidir a anar-hi i fer-hi una petita visita. Com sempre em va dir ma iaia, el que son a dins segur que no et faran res, doncs casualitats de la vida ara son ma iaia i el meu avi el que descansen eternament allí.

antònia font - dins aquest iglú

Que bonic! Mai he fet un passeig a cap cementiri.
Potser tinc mitificat això dels pobles, però sempre m’ha agradat la idea de viure a un poble. No sé què coi faig a la ciutat … de ciutat en ciutat.
Antònia Font i el seu Iglú és una obra mestra … gaudeix-la!

Alegria De La Huerta 11.10.06 @ 12:47