M’ha agradat:
- passejar pels seus carrers interminables.
- la tranquil·litat.
- els coffeeshops.
- el museu van gogh, que tot i no ser un pintor del meu gust, té 3 o 4 obres que valen la pena contemplar-les en directe.
- lo guapes que son les holandeses.
- l’excursió a Utrecht ( una ciutat que em va encantar ).

No m’ha agradat:
- l’hotel on estava, Abba, un zulo-habitació.
- que un té la sensació que mai passa res.
- els assessins silenciosos, les bicicletes. Per centímetres no tinc una òstia amb una ciclista.
- el mode en què els holandesos desconfien de tot lo de fora, els “rumanus” amb que ens vam autorebatejar allí. Un exemple, la dona que teniem al davant fent cua per treure un bitllet de tren, i que just al girar-se va anar agafant el bolso i amagant-lo.
- el ionkis del barri roig.

anirem afegint…

Que bien reencontrarme con el mundo cibernetico y poder escuchar tranquilamente el radioblog sin tener ninguna prisa (mis companyeros de viajes estan con la ’siesta’). Cuanto echaba de menos oir un poco de buena musica.

Amsterdam es genial. Una ciudad que me recuerda muchisimo a Berlin, muy “amplia” y donde siempre viene de gusto pasear durante horas y horas. A diferencia de Londres, no tienes que mirar en otra direccion cuando quieres pasar la calle (look left/ look right), pero es aun mas complicado cruzar la calle vigilando que ni el tranvia, un coche o ninguna bicicleta te pasen por encima. El peaton aqui es la persona mas insegura del mundo, nos estan empezando a volver paranoicos cada vez que suena un timbre de una bicicleta u oimos el tramvia que se acerca.

Tambien se hace raro que puedas ir a un coffeeshop a fumarte un joint pero que alli no puedas tomarte una pinta de cerveza, que haya un sitio diferente para cada cosa. Se hace raro.

Bueno, seguiremos con las memorias del viaje en otro momento… mi opinion sobre el red district en otro momento.

radiohead - no suprises

del 23 al 30 d’octubre.

Seré aquí:

Marginales, és la idea que van tenir els astrud de posar-se a tocar de manera improvitzada al carrer, i només acompanyats pel so d’unamandúrria (que tocava en el primer vídeo el Genís) i a vegades d’algun instrument més (una flauta i un ukelele al segon), i que els va dur per diverses ciutats espanyoles i franceses. Tot un espectacle.

El tramvia blau de barcelona
Sabeu on està?
Al peu del Tibidabo
Espera la gent per portar-los enlaire
Quasi al firmament quan el tranvía ha arribat
S’ha trobat amb l’altra que baixava a la meitat

(d’un llibre de text de 3er o 4t d’EGB i que estic orgullós d’encara memoritzar)

i a mi que no em semblava tan dolenta la iniciativa… quin bé de déu de condons que no es repartiran.

Finalment m’he decidit crear un blog per comentar el dia a dia, activitats, etc. interessants, o simplement per rajar de Tarragona.

Tarragona online

(s’està acabant de moldejar, així que disculpeu si no funciona deltot bé)

la vida és una merda, i la mort encara més.

CAGUNDEU.