Quan tot s’acaba
… és quan he començat a valorar més aquestes tardes lliures de les he estat gaudint tot el mes d’agost. Anar al casal del poble, demanar-me un café i passar-me mitja tarda llegint tranquilament i saludant algun que altre veí que passa per allí és un d’aquells petits plaers que ens fan més feliços.
Per cert, m’estic llegint aquest llibre de murakami, el meu amor sputnik. Una altra petita meravella de l’autor japonés.
agost 30th, 2006 at 22:15
Ja em contaràs que tal, ara m’he acabat “La caza del carnero salvaje” d’aquest senyor i es espectacular, molt diferent de Tòquio Blues i ara estic amb “Cronica del pájaro que da cuerda al mundo”.
agost 30th, 2006 at 23:08
Tio, fem intercanvi de llibres?? estic buscant com un boig aquestos dos. T’envio l’Sputnik i l’amant perillosa a canvi dels altres