No m’ho acabo de creure encara, que a aquestes alçades de temporada l’equip estigui on està. Porto setmanes dient-li al P. que no és normal que l’equip estigui tan amunt quan tenim la pitjor davantera (em refereixo a les tres maries que juguen de 9) de tota la segona a, però l’equip segueix amunt i cada vegada queda menys per acabar-se la lliga. Un parell de victòries més i allò que semblava tan llunyà, la primera divisió estarà a tocar.

Prou de camps buits d’aquella segona b on havies de fotre un gran temporada per a entrar entre el quatre primers de playoff i, un cop allí, a veure si sonava la flauta i pujaves. Insufrible. Ja fa temps que m’he oblidat d’aquell pou, i per un, dos, tres o els que siguin, m’agradaria oblidar d’allò que en diuen categoria de plata.

Dues victòries més, siusplau…

Arxivat a tarragona. Pots subscriure't a les respostes a través del RSS dels comentaris. Pots deixar la teva opinió, o enllaçar-ho des del teu bloc.