…por lo abandonado que tengo ésto, sigo por aquí. Sin muchas cosas que contar, aunque si con muchas recomendaciones. Las dos películas asiáticas que he visto últimamente, Hierro 3 y Samaritan Girl, y muy especialmente el corto que vi ayer noche, el Sueño del Caracol (Schnecketraum) (allí mismo lo podéis descargar ). Me sorprende que 15 minutos puedan llegar a hacerme sentir tantas cosas, emocionarme y hasta verme reflejado en alguna cosa. Grande Ivan.

De la sonrisa y de la mirada de Natasa Solak, una de las actrices protagonistas de la vida es un milagro, de emir kusturica. La película trata el inicio del conflicto de la guerra de los balcanes en un pequeño pueblo bosnio, pero desde una óptica mucho más “vidaesbelliana”. Es decir, dejando un lado la crudeza de la guerra y quedándose con el optimismo de los protagonistas sobre lo todo que se les avecina y sobre cómo afrontar el día a día para tirar adelante.

Para descargarla, aquí tenéis un link de la mula: la vida es un milagro (emir kusturica - 2004).

“el dueño del perro que ha hecho esta caca es un marrano, y sabemos quién es”

sols hi ha un home que recordin les iaies les iaies més velles
que recordin com se’ls amorrava a les calces quan elles eren joves
sols hi ha un home que recordin les iaies
que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes
perquè ell és l’home amb qui somnien les dones quan somnien amb homes
i ell és l’home que mulla les dones quan es consolen soles
i ell és l’home amb qui sospiren les dones que els homes no poden
i ell és l’home que conforta les dones
i ell és l’home que consola les dones
i ell és l’home amb qui es masturben les noies
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

i ell és l’home que espia les dones i fa sol i és diumenge
i ell és l’home que miracle la hòstia les fa seves de pressa
i ell és l’home que acompanya les dones de braçet a l’església
i ell és l’home que confessa les dones
i ell és l’home que pastura les dones
el cabró que se’ns carda les cabres
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

ell és el goril.la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges
ell és el monstre que s’emporta les joves a les nits de turmenta
la criatura que pretenen les dones per tot menys per dur al ventre
i ell és l’home que se’n riu de nosaltres
l’alimanya que s’oculta a les coves
i és la bèstia que emborratxa les dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

i ell és l’home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
o potser és l’home que es pensen els homes que obssesiona les dones
l’obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
i ell és l’home que no veuen els homes
i ell és l’home que sols saben les dones
el fantasma que enfosqueix a les dones
la cadena que carreguen els homes
és la pena que hi ha entre homes i dones
i ell és l’home que ens roba les nòvies
i ell és l’home que ens roba les nòvies

Albert Pla. Ho sento molt.

Aquesta és la història d’un pres reincident polonès que treballa en un centre per a nens greument discapacitats en el marc d’un programa de rehabilitació. La càmera segueix durant uns mesos Robert, de 24 anys, empresonat per primera vegada als 15 anys. Se li fa un seguiment mentre té cura dels nens, els vesteix, els dóna el menjar, els renta i passa amb ells el seu temps lliure. Amb el pas del temps el jove comença a sentir-se implicat emocionalment amb la feina que se li ha assignat. Les escenes de Robert amb els nens s’alternen amb les escenes a la presó. Història d’una transformació personal després d’entrar en contacte amb d’altres realitats vitals de gran duresa. També d’una rehabilitació social per la via del treball solidari amb la gent discapacitada.

(El director, Jacek Blawut, va néixer l’any 1950 a Zagórze Slaskie. Es va graduar com a operador de càmera a l’Escola Nacional de Cinema i Teatre de Lodz (1978-1982). Ha estat professor a les escoles de cinema de Berlín, Hannover, Torun i Varsòvia. Ha col·laborat amb realitzadors com Krzysztof Kieslowski, Feliks Falk i Krzysztof Lang. Des de l’any 2003 és membre de l’Acadèmia Cinematogràfica Europea. Idioma versió original: polonès Producció: Jacek Blawut per a Telewizji Polskiej S.A., 2004, Polònia Guió i Direcció: Jacek Blawut Fotografia: Jacek Blawut, Bartek Cichonski, Tomek Wolski Muntatge: Jaroslaw Kaminski So: Jan Freda).
———

Genial.

Ja tenia ganes que comencés la tercera entrega dels viatges de’n Mikimoto. Aquesta vegada viatjarà a Vietnam, la Índia, Jordània (el capítol amb el que s’estrena aquesta setmana), Perú, Holanda, la Xina, Irlanda, l’Amazones, Rússia, la Patagònia i el Quebec. Em fot molta enveja la de quilòmetres que s’està fotent el paio per anar trobant catalans arreu i xerrar sobre les diferents raons que els han portat allí, de com és la gent, la vida d’allí o de si tenen pensat tornar a ‘casa’ algun dia. Si em preguntessin a què m’agradaria dedicar-me ho tindria ben clar, vull ser el Mikimoto d’Afers Exteriors.

A veure si com la passada temporada, hi ha algú que graba els capítols cada setmana i els comparteix a la ‘mula’.

la habitación roja - van a por nosotros

Así podría definir mi estado de ánimo últimamente. No tengo ganas de hacer nada, a pesar que por fuera pueda demostrar lo contrario, ni tengo ganas de hablar con la gente ni quiero ver a nadie. La salida-caminada del sábado con S. y V. me sirvió para desconectar un poco y darme cuenta de que después de tantos fines de semana saliendo estoy pillando un buen fondo, pero poco más. A la vuelta, otra vez a encerrarme en mi cascarón y a pasar el rato aquí solo. Supongo que será eso, ganas de estar solo e intentar, como pongo en la ubicación en un foro muy conocido por muchos de los que os pasáis por aquí, “trobar-me a mi mateix” (encontrarme a mi mismo).

¿¿¿qué me pasa???

Yann Tiersen, en momentos de tristeza, con ganas de estar solo, sabe como nadie encontrar la melodia perfecta.

Todas las personas grandes han sido niños antes (Pero pocas lo recuerdan).

Antoine Saint Exupéry, “El Principito”.