ruta 1: montblanc - rojals - montblanc

29 agost

Distància: 25 quilòmetres. 12 de pujada pel barranc i la vall i 13 de baixada per la carretera.
Horari aproximat: 6 hores.
Desnivell: Uns 1.000m.
Dificultat: Mitjana- Alta. Fort desnivell.

Vam sortir de Montblanc (on vam deixar el cotxe) cap a l’ermita de sant josep, on realment començava la ruta. I a partir d’allí a empendre la caminada. Passant primer pel mig de la vall (no recordo el nom) i després anant pujant la montanya, amb algunes parades perquè era realment cansat. El paisatge era espectacular, sobretot quan arribaves a dalt de tot de la montanya i veies per a on haviem passat i totes les vistes de la vall. La veritat es que va valer la pena arribar fins a rojals. Em vaig enamorar del poble només arribar-hi. Un poble que pertany a montblanc, amb unes cases ‘rehabilitades’ precioses i que destil·lava tranquil·litat pels quatre costats. A sobre tenia el típic restaurant de poble, al que ja hem promès anar a fer una visita la pròxima vegada.

La tornada va ser bastant més tranquil·la, tot i que també més llarga al seguir la carretera. Al final ens vam “arriscar” a agafar un camí de terra que ens semblava que ens portaria cap al final més ràpid. I així va ser. En total unes 7 hores de camí. Aquí unes fotos que vaig fer amb el movil:

rojals
Escut de rojals a peu d’església
rojals
Vista de l’entrada de rojals des de l’església-mirador del poble
rojals
Barana curiosa que porta al mirador
rojals
Vista des de l’església-mirador de rojals, de la vall per la que havíem vingut

escoltant els pets - la vida és bonica

The 4400

27 agost

El otro día en los foros acb que suelo visitar muy a menudo, recomendaron una serie nueva que está arrasando en estados unidos. Se trata de 4400. 4400 personas abducidas entre 1941 y casi la actualidad que de repente vuelven a la tierra todos a la vez. Están exactamente igual de cómo fueron abducidos pero claro, su vida ha cambiado, han pasado muchos años.

Y hasta aquí puedo leer, porque sino os contaríamás del primer capítulo que acabo de ver y no es plan. Me voy a ver el segundo!

4400
4400

completando mi infancia

25 agost

eric castel

Cuando mi hermano y yo éramos pequeños, esperábamos ansiosos cada año que llegara sant jordi. Íbamos con nuestros padres a la rambla de tarragona en busca del libro (a veces libros) que coleccionábamos y cuidábamos con tanto esmero. El comic se llamaba eric castel, y trataba de la historia de un jugador francés de futbol que llegaba a catalunya para jugar en el barça.

Y llegó un año que fuimos a la rambla y no hubo manera posible de encontrar ningún comic. Por lo que me he enterado últimamente, el barça prohibió su venta porque no era un producto del club y no pagaban derechos. Y hoy, ha llegado a mis manos el número uno de la colección, en castel i els tonis, después de ganar una puja en ebay. Espero poco a poco llegar a terminar la colección, solo me faltan 4 de los 15 que componían la colección.

m.i.

23 agost

mi

Seguramente es la serie con menos “tirón” de la última hornada que han llegado últimamente a la pequeña pantalla. Ni Perdidos, ni mujeres desesperadas, ni csi.. mi serie favorita es medical investigation.

(pero joder, como cansa tanta publicidad!!)

vacaciones i

21 agost

Bueno, tras batallar un poco con la galeria de fotos, he conseguido colgar las fotos de la primera parte de mis vacaciones, en el PopArb de Arbúcies.

Fotos PopArb

escoltant jovanotti & luca carboni - puttane e spose

Gràcies!

18 agost

casc

escoltantla buena vida - trigo limpio

he vuelto

10 agost

“Al final no es para tanto
ya vuelvo a estar aqui
ya vengo a verte otra vez
ahora estoy mucho más tranquilo
porque ya me ves venir
no sé si me explico, no sé
esta vez si pasa algo
la culpa ya no es mía
es de ambos (bis)
ya no es mía es de ambos
tralalala

he vuelto ves que bien
ves que bien
he vuelto
que suerte tengo
y tienes tu también

al final no es para tanto
ya vuelvo a estar aqui
ya vengo a verte otra vez
ahora estoy mucho mas tranquilo
porque ya me ves venir
no se si me explico
no sé

esta vez si pasa algo
la culpa ya no es mía
es de ambos ya no es mía
es de ambos

he vuelto ves que bien
ves que bien
he vuelto
que suerte tengo
y tienes tu también

Como rezami actual canción favorita de astrud, he vuelto. 18 días de vacaciones que he tenido y 18 días que he aprovechado para escapar de todo y desconectar (sin olvidar las cosas y personas importantes que se quedaban aquí por supuesto). Primero Arbúcies, luego un largo viaje a Lisboa, y de “vuelta” paradas en el contempopranea de Alburquerque, en la Málaga de Di y D., una visita relámpago a Dènia y para terminar el Fib. Muchas cosas en muy poco tiempo pero que cumplimos con notas todas ellas.

Y hoy de vuelta al curro. Anda que no me ha costado levantarme a las 7 y media. A ver si en unos días preparo la galería de fotos del viaje y las cuelgo.

escoltant LHR - unniversal (no la tocaron en ninguno de sus dos conciertos que vi, pero me encanta la canción)