Els Pets (Bon dia - 1997) 9 comentaris
És un dels grups que han marcat el meu devenir, potser els que més, i al crear el blog vaig pensar en ells per donar-hi nom. Després de molt escoltar, remenar i triar, vaig quedar-me amb dissimulat. Una cançó que forma part del disc que du per títol Bon dia, i si no m’equivoco va ser un moment clau de la seva carrera. Dos anys després del seu útim disc, i l’acollida que va tenir va ser brutal. Em sembla que és el seu disc més venut, crec que cap dels posteriors s’ha venut més que aquell, i un dels discos més venuts en català.
A més a més, a partir d’aquest disc és quan he començat a disfrutar més de Els Pets, la seva música m’ha semblat més treballada que mai (suposo que es nota que van començar a tocar sense tenir-ne ni idea, i que mica en mica han progressat), el seu estil més pop, es comença a notar que la banda ha madurat i les seves lletres també semblen madurar. En definitiva, que és fan grans, però no només en edat, sino que es fan grans com a banda i també com a icona social de molts joves catalans.
Després d’aquest disc l’han seguit Sol (1999), Respira (2001), el recopil·latori Malacara (2002) i Agost (2004) que és l’últim i que està funcionant com no de meravella. Però bé, temps n’haurà de parlar d’aquests discos
Bon dia (1997)

El disc es compren de 12 cançons:
1- Bon dia.
2- Una fiblada a la pell.
3- Massa jove per fer-me gran.
4- Digue’m que m’estimes.
5- Em fa riure.
6- Una estona de cel.
7- Dissimulat.
8- Jaio.
9- Sebastià.
10- Jo sóc el teu amic.
11- Tard.
12- Bona nit.
El disc marca com un cicle, es pot veure en les cançons que inicien i acaben el disc, Bon dia - Bona nit. Però també parla del cicle de la vida, amb cançons com Massa jove per fer-me gran - Jaio. Mirant les lletres dels discs també hi trobem moltes referències temporals: I arriba per fi l’endemà i ell torna a ser tan normal que tot plegat sembla dèbil i llunyà. (Una fiblada a la pell), Per la finestra un sol assassí m’informa cruel que son vora les dotze (Massa jove per fer-me gran), Tot és tan fosc aquesta nit qui ha marxat no tornarà i la buidor que tens al pit potser el temps te l’omplirà. (Sebastià), Aspre verí d’aquest matí m’ha despertat la veritat, el malson és d’ara i aquí i ningú no ha somiat! (Sebastià), Digue’m que m’enyores i que no et passen les hores, digue’m que em somies cada nit des de fa temps. (Digue’m que m’estimes), només et demano un dia (Digue’m que m’estimes), de matí quan te’n vas al nou treball, se t’entelen els ulls tirant carrer avall (Jaio) i algunes més que em fa mandra buscar. Digue’m que el disc parla del pas del temps, de l’amor, de madurar i va entrellaçant-ho tot.
Per acabar, penjo la lletra de la cançó que dona nom al blog i una de les meves preferides. Podeu consultar més informació del grup a la seva plana.
Dissimulat
Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d’aquell dia el futbol no m’ha agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te “hola, què tal”,
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l’hora puntual
només per veure’t de lluny allà al davant.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t’ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tan sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t’ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conèixer i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam se afortunats
de mai no haver parlat,
a mi les salsitxes mai m’han agradat.
Radio Blog 1 comentari
Añadidas al Blog tres canciones de Deluxe: Que no, Song for Ana y I’ll see you in Londona petición del amigo Clop. También he puesto la canción que da nombre al blog, de Els Pets
* Para acceder a la radio, tenéis el enlace en el menú de arriba o el de la derecha.
Phelps’ Ambition 1 comentari
Although yesterday afternoon he lost the oportunity to equal Mark Spitz in gold medals wins in a single Olympic Games, Michael Phelps continues collecting gold medals and is becoming the best swimmer in Athens. Today’s victories in Men’s 4×200 m. Freestyle and in his speciality 200 m. Butterfly raise his Medals to 3
and 2
. Also he will have the opportunity to add three more medals to these ones in Men 200 m. Individual Medley (he’s the worl record performer), Men 100 m. Butterfly (2ond best mark this year) & Men 4 x 100 m. Medley Relay.
Let’s see if he can get six Gold medals
4×200 m.Team members (left to right): Michael Phelps , Ryan Lochte, Peter Vanderkaay and Klete Keller.
Deluxe por fin 0 comentaris
Después de hacerme ilusiones con verles en Tarragona, cancelaron su concierto que se iba a celebrar en la Sala Golfus, este viernes podré por fin colmar uno de mis objetivos veraniegos que era verlos en directo. Será en l’Arboç, en el Festival L’Arboç Sona 2004 que se celebrará durante todo el fin de semana.
Ganas tengo de escuchar su último disco en directo, If things where to go Wrong, cuyas 12 canciones me parecen geniales. Una mezcla entre canciones en inglés (Three months of glory, If things where to go wrong, You’ve got too much, Freak, No money to spend, God saves, Hey brother, Song for Ana, This could be the last one), en español (Que no, Bienvenido al final) y en gallego (Caetano Veloso).
Mis favoritas: Que no, una canción sencilla y muy pegadiza que se ha convertido en el hit de la banda. Bienvenido al Final, pongo el comentario que el mismo Xoel hace la canción “Es curioso la fuerza que toman las canciones cuando las cantas en castellano. Es como si todo se volviera mucho más personal. A mí esta letra me encanta. Como en casi todo el disco esta canción refleja un sentimiento un tanto caótico y pesimista, miedo al fracaso, a la vida misma…”. If Things where to go wrong, el segundo single del disco y que también está funcionando genial, una canción triste que habla sobre el amor y si se pueden superar las dificultades dentro de la pareja.
Veremos el viernes como se comportan Xoel y toda la banda( también les acompañarán la banda La Vaca Azul) y a ver si muestran el gran directo del que tengo excelentes referencias.
Más información de Deluxe en Xoel.com
Extra de testosterona! 4 comentaris
Entre ayer y hoy me he metido una sobredosis de cine adolescente americano, de ese que tanto me gusta para pasar el rato.
La primera que vi fue The Girl next Door (La Vecina de al Lado):
Una comedia típica de chico conoce a chica, chico y chica se enamoran, problema separa a chico y chica pero su amor es tan fuerte que hace que chico y chica acaben otra vez juntos. Si a ésto le sumamos que la vecina (Elisa Cuthbert) del protagonista (Emile Hirsch) es una actriz porno que quiere empezar una nueva vida(impresionante la muchacha), los dos amigos típicos bastante frikis, y un instituto con muchas ganas de sexo, tenemos una mezcla que no no da una película entretenida de las que me encantan y con un final previsible pero bastante cachondo
La segunda que acabo de ver es Eurotrip:
Del estilo de la anterior pero esta vez es un muchacho americano que después de mailearse mucho tiempo con el que pensaba que era un chico descubre, justo después de mandarlo a la mierda porque le había dicho que iría a visitarle para practicar sexo desenfrenado, que en realidad era una chica y que había leído el nombre mal. Pues ni corto ni perezozo se marcha a Europa en busca de su amada
A partir de su llegada a Londres, empeizan a aparecer muchos de los estereotipos de cada país pero exagerados de manera brutal. En Londres se encuentran de buenas a primeras hinchas del Manchester ( ya podrían haber sido del Arsenal o Chelsea
) que después de una buena borrachera se los llevan a París, allí veremos la elegancia personificada en un Adonis francés super sexy. De camino a Amsterdam, un mariposón italiano les mete mano e intenta establecer vínculos interculturales, y a la llegada a Amsterdan, todo son putas y drogas y en donde te das cuenta que si vas a arreglar tu cámara te pueden pegar una mamada gratis de campeonato
Lo último es la llegada a Berlin para encontrarse con su amada, donde en su casa el niño pequeño se pinta un bigote a lo Hitler con un retulador y empieza a desfilar por la casa saludando a lo nazi
Ésto ya ha sido demasiado para mi pero aún quedaban por visitar Eslovaquia e Italia, así que imaginaros..
Una película que en general está bien, tampoco me esperaba demasiado simplemente pasar un buen rato, pero que lo de los estereotipos me ha tocado bastante los cojones. Grande la imagen de Europa en América, como para venirse de vacaciones 
Imbécil 6 comentaris
Este fin de semana ha sido como tantos otros de este verano, salir con los amigos por la fiesta que tocara del pueblo vecino, beber, divertirse y reirse tofo en cantidades elevadas. Llegamos el sábado a La S. sobre la una de la noche y poco me costó reconocerla, el primer cruce de miradas no tardó en llegar. La verdad es que estaba aún más guapa que el día anterior.
Hacía tiempo que no veía a tantos de la Colla con el estado etílico que llevaban/llevábamos, de ahí creo yo tantas risas. Poco a poco y habiendo calmado ya a M. de su bajón emocional (clar que t’estima cony!), tanto M. como P., L. i A. nos fueron abandonando. Quedamos C. & me. que ya dábamos nuestros últimos coletazos a la noche. Esos fueron los momentos que me di cuenta que debía aprovechar para hacer alguna cosa, pero para variar los desaproveché. Impagable el gesto de C. zampándose un bocata y haciéndome gestos de que fuera de una vez. El sábado cuando nos íbamos para casa me di cuenta que ese era un día perfecto para haber hecho algo, pero la cagué como tantas otras veces. Como me dijo A., “de ilusiones no se vive, se vive de hechos”.
Lo jodido es que cada día me vuelve más loco…
Pd: Sorry C. por joderte el plan
(Post que publiqué ayer y que no sé por que razón se ha borrado)
Thorpe wins 1 comentari
Des del inicio se veía que la victoria estaría entre Van den Hoogenband, Thorpe y Phelps. Éste último salió bien pero no tardó Van den hoogenband en marcar un ritmo infernal que le hizpo pasar primero en los 50 (24.44), 100 (50.42) y 150 (1.17.72) pero este gran esfuerzo parece que le ha pasado factura en los últimos 50 donde Thorpe ha pasado a la primera plaza y de ahí hasta el final (1.44.71). El tiempo de Thorpe al final 1.44.71, nuevo record olímpico, Van den Hoogenband con1.45.23 ha conseguido la plata y Phelps, que ha sido el más rápido en los últimos 50 ( 26.49) se ha quedado con el bronce y ha establecido un nuevo récord de América con 1.45.32.
Por ahora el medallero de estas tres figuras está de esta manera:
Ian Thorpe - 2 
Michael Phelps - 1
& 2 
Van den Hoogeband - 2 
Quién será el dominador? 0 comentaris
Esta tarde sobre las 18:45 empezará una de esas carreras que hace afición e historia en el deporte. Ocho son los hombres que llegan a esta final: Bembrilla (Ita), Hackett (Aus), Phelps (Usa), Hoogenband (Ned), Thorpe (Aus), Keller (Usa), Burnett (Gbr) y Say (Can). En principio la carrera tiene que ser cosa de tres, Phelps, que sino logra aquí el oro le será imposible igualar el record de MarK Spitz de siete medallas de oro, Van derHoogenband, que quiere coronarse en 50, 100 & 200 libres y Thorpe, que quiere ser también el nadador más laureado en estos Juegos.
Pero no habrá que olvidarse de Hackett, un nadador de grandes distancias que quiere bajar de los catorce minutos en la prueba de los 1500 (el record también suyo es de 14:34:56), Keller, quinta mejor marca del año y Brembrilla, otro nadador de largas distancias que me encantaría que consiguiera colarse en las medallas.
Veremos quién se lleva el gato al agua 